Monografies

El dret d'asil per motius d'orientació sexual i identitat de gènere (2a edició)

Actualment al món hi ha 75 països que criminalitzen les relacions consentides entre persones del mateix sexe. Queda molta feina a fer en la defensa dels drets del col·lectiu LGBTI i en la lluita contra la persecució i la discriminació de les persones LGBTI arreu del món, i malauradament encara hi ha massa persones que es veuen obligades a fugir de casa seva i a sol·licitar la protecció internacional en un altre país fruit de la seva orientació sexual i/o identitat de gènere.

Les noves directives europees d’asil reconeixen que les persones perseguides per la seva orientació sexual, i també per la seva identitat de gènere, són susceptibles de rebre protecció internacional. No obstant això, en la pràctica, el procediment d’asil encara no té prou garanties per a les persones LGBTI.

És per això que tant des de la Fundació ACSAR (Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats), la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) i l’Asociació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (ACATHI), entitats que tenim com objectius compartits la defensa dels drets humans i especialment la defensa dels drets de les persones refugiades i immigrades, vam decidir celebrar, el passat 30 d’octubre de 2015, la segona edició de la Jornada sobre el dret d’asil per motius d’orientació sexual i identitat de gènere.

Com en la primera jornada, s’ha volgut editar una publicació que reculli els principals temes tractats a la jornada i apunti una sèrie de recomanacions i conclusions sobre la matèria. En aquest cas, la publicació gira al voltant de dos eixos: un primer eix centrat en els procediments d’asil i la gestió de les demandes d’asil per part de les persones LGBTi que sol·liciten protecció internacional, i un segon eix que analitza la situació dels sol·licitants de protecció internacional LGBTi als dispositius d’acollida, aportant bones pràctiques com, per exemple, les del Programa LGBT de la Comunitat de Madrid.

Publicació disponible en català i en castellà.

Descarrega'l

Potenciació socioeducativa de nens i joves en un Raval intercultural

L’any 2015 vam identificar un àmbit d’interès comú amb l’Associació Salut i Família en relació a la integració socioeducativa i laboral dels joves fills i filles de la immigració. Es va decidir impulsar un grup de treball per fomentar el debat sobre les anomenades segones generacions, contrastar les diverses visions i experiències existents, i extreure conclusions i propostes per a les administracions i per a la societat en el seu conjunt.

Aquest document és, per tant, un dels resultats del Grup de Treball per a la integració socioeducativa dels joves fills i filles de la immigració al barri del Raval, coordinat per la Fundació ACSAR en el marc del Projecte Entre Iguals de l’Associació Salut i Família.

L’objectiu de l’informe és analitzar les condicions d’escolarització i socialització de nens i joves al barri del Raval de Barcelona, aproximant-se al perfil sociodemogràfic del barri i al procés d’integració socioeducativa en un entorn d’aquesta complexitat i característiques. L’autor, Xavier Martínez-Celorrio, davant la singularitat del barri del Raval, fa una proposta de canvis en la política educativa per potenciar la integració socioeducativa dels menors del barri.

Informe en castellà / Informe en castellano.

Descarrega'l

La ciutadania cultural com a enfocament per a polítiques d'inclusió

L’any 2015 vam identificar un àmbit d’interès comú amb l’Associació Salut i Família en relació a la integració socioeducativa i laboral dels joves fills i filles de la immigració. Es va decidir impulsar un grup de treball per fomentar el debat sobre les anomenades segones generacions, contrastar les diverses visions i experiències existents, i extreure conclusions i propostes per a les administracions i per a la societat en el seu conjunt.

Aquest document és, per tant, un dels resultats del Grup de Treball per a la integració socioeducativa dels joves fills i filles de la immigració al barri del Raval, coordinat per la Fundació ACSAR en el marc del Projecte Entre Iguals de l’Associació Salut i Família.

L’informe té com a objectiu definir un enfocament de ciutadania cultural aplicable a la població jove immigrant del barri del Raval de Barcelona, partint de la base que l’escola i la família són pilars fonamentals en el procés de socialització i entenent també que la cultura és un mitjà bàsic per a l’expressió de les persones joves. L’informe també incorpora una sèrie de recomanacions dirigides tant a les administracions públiques com a les entitats socials.

Informe en castellà / Informe en castellano.

Descarrega'l

Trajectòries socials i integració dels joves nouvinguts a Catalunya

La primera dècada del segle XXI, hi va haver a Catalunya una transformació demogràfica, on la població estrangera va passar de representar el 2,9% l’any 2000 a prop del 16% el 2010. Aquest fet, va comportar un augment sobtat de la diversitat cultural, plantejant nous reptes socials i polítics.

En aquest sentit, des de la Fundació ACSAR l’any 2014 vam iniciar el projecte “Polítiques locals de cohesió basades en el coneixement”, l’objectiu del qual era fonamentalment contribuir a la millora de polítiques públiques així com posar en valor bones pràctiques enfocades a la inclusió social de joves d’origen estranger.

En el marc d’aquest projecte, es va realitzar l’estudi “Trajectòries socials i integració dels joves nouvinguts a Catalunya”, a càrrec del professor Xavier Martínez-Celorrio i el sociòleg Antoni Marín Saldo, ambdós membres del grup de recerca de la Universitat de Barcelona en Creativitat, Innovació i Transformació Urbana (CRIT).

Aquest estudi, que es va dur a terme amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, analitza les trajectòries socials, educatives i laborals dels joves d’origen estranger residents a la província de Barcelona en comparació amb la resta de Catalunya, a partir de l’explotació de dades de la darrera Enquesta de Joventut de Catalunya, corresponent a l’any 2012.

Per altra banda, l’estudi pretén donar resposta a les següents qüestions:

- Hi ha divergència de trajectòries juvenils per condicions d’origen, pel gènere o pel nivell educatiu assolit?

- Quins usos fan els joves i adults immigrants dels programes públics?

- L’estructura d’oportunitats varia per les persones immigrades en funció de l’àmbit territorial?

L’estudi identifica alguns reptes importants pel què fa a la integració dels i les joves d’origen immigrant i pretén aportar dades i elements de millora de la política pública a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya.

Descarrega'l

El vel integral a debat

Arrel de la Sentència emesa el passat mes de juliol pel Tribunal Europeu de Drets Humans en relació a la llei francesa de 2010 que prohibí l’ús del vel integral als espais públics, la Fundació ACSAR va organitzar una sessió de treball, el passat 20 d’octubre de 2014, per tal d’analitzar la qüestió. La present publicació és fruit d’aquesta sessió i pretén recollir les reflexions i conclusions de diferents experts sobre la Sentència en qüestió i les seves repercussions en el context català.

Descarrega'l

El dret d'asil per motius d'orientació sexual i identitat de gènere

Davant la creixent persecució i repressió que pateixen les persones LGBTI arreu del món, es fa patent la necessitat de garantir l’accés dels membres d’aquest col·lectiu a la protecció internacional en el si de la Unió Europea i, al mateix temps, lluitar pel reconeixement de les seves llibertats i drets fonamentals als seus països d’origen. Sobre la base de la Jornada sobre el dret d’asil per motius d’orientació sexual i identitat de gènere organitzada per la Fundació ACSAR i el Col·legi d’Advocats Penal Internacional (CAPI), el passat 18 de novembre de 2013, s’ha considerat pertinent recopilar un conjunt d’articles elaborats pels ponents que van participar-hi, profunditzant en l’anàlisi de la persecució del col·lectiu LGBTI en continents com l’africà, la situació actual del Sistema Europeu Comú d’Asil i el cas concret del procediment d’asil i la tramitació de les sol·licituds de protecció internacional de les persones LGBTI a Espanya.

Descarrega'l

Ciutadania i participació en temps de canvi

Europa té la taxa de fertilitat més baixa del món i el percentatge de població vella més alt. Les diferents institucions internacionals afirmen que la població d'origen immigrant no ha de ser vista com un problema, sinó més aviat com el recurs per a la viabilitat d'Europa. El IX Seminari Immigració i Europa va reflexionar sobre la necessitat de desenvolupar processos de captació i de retenció d'èxit. Aquest canvi de paradigma, de bon començament, significa oferir dues condicions sine qua non als treballadors estrangers que decideixen instal·lar-se de forma duradora als nostres països: l'accés a una ciutadania plena i l'accés a la igualtat d'oportunitats i de condicions en el mercat de treball.

Descarrega'l

La gestió de la convivència, en crisi?

Resultat del VIII Seminari Immigració i Europa celebrat a Barcelona el 16 de desembre de 2010 i organitzat per la Fundació ACSAR i CIDOB, amb la col·laboració de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona. La reflexió gira entorn de la gestió de la convivència en la societat d'acollida, a partir de la pregunta de si aquesta gestió està en crisi. En el context d’Europa, per exemple, quin és el significat dels debats sobre la identitat nacional i la prohibició del burca a França, la prohibició dels minarets a Suïssa, la problemàtica generada en alguns municipis catalans i espanyols sobre l’empadronament, l’ús del vel, etc.? L’existència de diferents costums i símbols propis d’identitat fan que la convivència pugui esdevenir conflictiva? O bé, a quins reptes han de fer front els gestors públics? I tot això en un marc de greu crisi econòmica.

Descarrega'l

La percepció de la realitat social i política de Catalunya dels ciutadans d’origen estranger

Resultats de l’enquesta a ciutadans d’origen estranger sobre la seva percepció de la realitat social i política de Catalunya encarregada a GESOP per la Fundació ACSAR. L’objectiu de l’estudi és conèixer l’opinió dels ciutadans d’origen estranger que viuen al nostre país sobre la seva integració i acollida a Catalunya, així com les problemàtiques que pateixen, les demandes que efectuen a les institucions, especialment a nivell municipal, i la seva relació amb la política.

Descarrega'l

Les xarxes socials de sikhs, xinesos i filipins a Barcelona

Estudi comparatiu de tres col·lectius de persones residents a la ciutat de Barcelona: persones d’origen sikh, xinès i filipí. El treball compara les seves xarxes socials, la cadena migratòria, l’ocupació, el nivell i tipus d’estructuració comunitària i els efectes de la crisi econòmica, entre d’altres. També inclou la distribució espacial dels col·lectius estudiats, tant pel que fa a l’habitatge com als llocs d’interacció amb els seus contactes actius.

Descarrega'l

Llocs de culte, ciutats i urbanisme. Guia de suport a la gestió de la diversitat religiosa

El real exercici del dret fonamental a la llibertat religiosa previst a la Constitució està condicionat d’una o altra manera per la regulació que existeixi de l’ús del sòl i per les corresponents decisions públiques. Aquesta guia aporta criteris de gestió urbanística dels lloc de culte que garanteixin els drets de les persones implicades. El contingut d’aquesta guia es dirigeix al món local, especialment a ajuntaments mitjans o petits amb la intenció d’efectuar una transferència de know how en matèries tan sensibles i complexes com aquesta. Inclou el marc normatiu vigent que s’imposa als ajuntaments, i recomanacions o suggeriments en l’exercici de la discrecionalitat local, àmbit en el qual aquesta guia només té un efecte merament orientatiu.

Descarrega'l

Manual per a la gestió municipal de la diversitat religiosa

Text bàsic de referència que inclou informació sobre el marc normatiu del dret a la llibertat de conciència i religiosa a l’Estat espanyol i sobre la incidència del pluralisme religiós en la prestació dels diferents serveis públics municipals. Proporciona igualment claus i principis orientadors per al desenvolupament d’una bona gestió. El seu contingut ha estat validat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, pel Consell Assessor de la Fundació Pluralisme i Convivència i per les confessions religioses amb notori arrelament a Espanya, fet que el converteix en un bon punt de partida sobre el qual desplegar l’acció municipal en aquesta matèria. El Manual és fruit del treball de recerca “Gestió pública de la diversitat religiosa”, liderat per la Fundació Pluralisme i Convivència, en el marc de la investigació “Gestió en el qual ha participat la Fundació ACSAR i la Universitat de Barcelona, entre d’altres universitats i centres de recerca.

Descarrega'l

Geografia de l’arrelament social en el municipi de Barcelona. Un estat de la qüestió

Estudi sobre l’arrelament social en el municipi de Barcelona. L’arrelament social és una via extraordinària per obtenir el permís de residència temporal, dirigida a persones en situació irregular que compleixen uns determinats requisits: tres anys de residencia continuada dins l’Estat, disposar d’algun mitjà de vida (com una oferta de treball d’un any o altres) i mostrar cert grau d’arrelament en la societat d’acollida. Les dades recullen tant les característiques sociodemogràfiques bàsiques del sol·licitant com la seva situació residencial. L’anàlisi d’aquestes dades permet per una part realitzar la caracterització demogràfica dels sol·licitants, traçant perfils nacionals i transversals (idioma, nivell educatiu…); i per l’altra un anàlisis territorial de l’arrelament (situació i evolució de l’arrelament a nivell municipal).

Descarrega'l

Codesenvolupament. Un estudi en l’àmbit local de l’Hospitalet de Llobregat

Estudi que ofereix, en primer lloc, una visió àmplia del què és el codesenvolupament, analitzant les diferents propostes conceptuals, i aprofundint en l’actual debat sobre la vinculació entre el fenomen migratori i el desenvolupament de les societats. En segon lloc, el llibre recull el treball d’investigació de camp del codesenvolupament fet a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, que inclou una anàlisi dels diferents actors, les propostes de codesenvolupament que fins ara s’han liderat des de la ciutat, per a finalment establir les potencialitats que els diferents actors socials de l’Hospitalet de Llobregat tenen per posar en marxa noves iniciatives de codesenvolupament.

Descarrega'l