Tribuna ACSAR: "La crisi dels refugiats: una resposta europea"

Des del gener fins al setembre d’enguany, han estat ja 400.000 les persones que han arribat a la Unió Europea. Davant d’aquesta situació, i de la decisió d’alguns governs de tancar les seves fronteres com en el cas d’Hongria, a la tribuna d’ACSAR s’ha reflexionat entorn les polítiques d’asil que s’apliquen a la Unió Europea, que tenen el seu origen en el moment que va entrar en vigor Schengen i la lliure circulació interior va requerir anar acompanyada també d’una política migratòria, de fronteres exteriors.

Anna Terrón ha exposat que la política comú d’asil actual no és una porta d’entrada a Europa, sinó que és la porta d’entrada a un sol país. Així doncs, “les diferències en el desplegament de les directives d'asil afavoreixen que determinats països esdevinguin destins preferents”.

La gestió de les onades de refugiats cap a Europa ha empitjorat per la pobra implementació del sistema de normes del paquet d’asil dels països de la Unió. En aquest sentit, com va comentar la convidada: “La crisi de refugiats posa de manifest la debilitat de la UE davant dels països veïns i de la comunitat internacional”.

Davant d’aquesta situació, la reacció de la Unió Europea ha estat, com ha enumerat Terrón, l’acord de reassentament de 22.000 persones, el reallotjament de 160.000 persones, i l’increment de recursos destinats a les operacions Poseidón i Tritón de Frontex, que permet coordinar els mecanismes de rescat, així com l’increment de recursos per assistència humanitària, entre d’altres.

Anna Terrón ha advertit que, ara més que mai, cal apostar per un veritable sistema comú d’asil i fomentar la coordinació real entre països. Ha afirmat que “la governança de les polítiques d'immigració i d'asil no pot reduir-se a un tema de fronteres sinó que cal una visió global”. També ha defensat que els recursos arribin als Governs autonòmics i locals com estableixen els textos internacionals.

Al mateix temps, Terrón considera que “si no aprofitem el moment per convertir l’asil en una institució estimada, haurem perdut l’oportunitat”. No podem posar en qüestió la solidaritat cap a les persones refugiades ja que és, ha dit, una obligació que tenim moral i que tenim cap al dret internacional. En aquest sentit s’ha de treballar també en sensibilitzar a la societat per tenir una actitud positiva vers l’asil i el refugi i així poder “crear consciència cívica d'asil i combatre reaccions xenòfobes”.

Finalment, segons el president de la Fundació ACSAR Carles Campuzano, aquesta crisi dels refugiats ha posat sobre la taula 3 qüestions clau. D’una banda s'ha de continuar treballant en la sensibilitat d’una societat que és més diversa en la seva composició interna. D'altra banda, hem de posar en valor la importància del dret d’asil. El que suposa d’obligació i de responsabilitat respecte les persones que fugen dels seus països, per circumstàncies molt diverses, basant-nos en els principis de la convenció de Ginebra de 1951. I finalment, hem de ser molt conscients de com resolguem aquesta crisi ens estem jugant quina és l’ànima d’Europa.

Tribuna ACSAR: "La crisi dels refugiats: una resposta europea"