El Pla “Barcelona Ciutat Refugi”

Nous plantejaments en l’acollida de persones refugiades a la Ciutat de Barcelona

Article d’Ignasi Calbó, Coordinador del Pla.

El Pla Barcelona Ciutat Refugi neix amb la voluntat de fer una política pública a la ciutat de Barcelona que, de manera transversal, atengui la realitat del refugi i la protecció internacional en totes les seves vessants.

El Pla sorgeix com a reacció a les imatges que arribaven durant l’estiu de 2015 dels èxodes massius i dels centenars de milers de persones que fugien dels múltiples conflictes armats contemporanis. L’augment exponencial d’usuaris del SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats) i dels serveis ordinaris de la ciutat també van empènyer a la creació d’aquest Pla.

En primer lloc, Barcelona Ciutat Refugi va dotar la ciutat amb un pla d’emergència específic per a la possible arribada massiva de refugiats a Barcelona, tal i com havia passat a altres ciutats europees. Aquest tipus d’arribada no es va acabar produint, però el Pla es va mantenir, adaptant-se al context incert i canviant de l’anomenada “crisi de refugiats”.

Actualment, ja hem passat del missatge reivindicatiu de “ciutat refugi” a la realitat de la “ciutat acollidora”: durant 2016 s’ha augmentat el nombre de places d’acollida del Pla Estatal a Barcelona (al voltant de 200, 350 a finals d’any segons les previsions), que gestionen diverses ONG.

Actualment Barcelona ja està acollint, en especial estem acollint a aquelles persones que arriben pel seu compte a territori nacional i que un cop estan a dins s’adrecen a l’estat per a formalitzar la petició d’asil: són les peticions d’asil a territori. Aquest nombre de peticions s’ha multiplicat en els darrers anys, tal i com les xifres de persones ateses al SAIER demostren:

Al gener de 2017 es va atendre un total de 566 persones, un 85% més que al 2016. L'increment ja era perceptible l’any 2016, quan es van atendre 2.292 persones, un 67% més que l’any anterior. En quant a menors d’edat, el número ha crescut un 46% respecte de 2015: de 250 menors atesos a 364.

Es també molt interessant conèixer els perfils d’aquests sol·licitants d’asil a territori, majoritàriament provinents de països en conflicte com: Ucraïna, Veneçuela, Hondures, El Salvador, Pakistan i en sisena posició Síria.

Barcelona està ajudant a moltes persones a formalitzar la sol·licitud d’asil davant l’estat i també està col·laborant en l’atenció a persones refugiades que es queden fora del programa estatal per diferents circumstàncies i que necessiten d’allotjament temporal. Només durant 2016 vàrem allotjar a 191 sol·licitants d’asil en aquestes circumstàncies.

Barcelona, doncs, és una ciutat que afronta ara el repte de l’acollida i de la garantia de la plena ciutadania, amb la voluntat d’acollir més i millor a les persones que fugen de tot tipus de violències. Aquest repte l’ha d’assumir superant dificultats com la manca de col·laboració de l’Estat, que gestiona de manera opaca els recursos econòmics procedents dels fons europeus, ja que els orienta bàsicament cap a les polítiques de retorn, i no els comparteix amb les ciutats que, com Barcelona, han de finançar amb recursos propis el seu compromís ètic i polític amb l’acollida.

El Pla “Barcelona, ciutat refugi” treballa en quatre eixos que involucren diversos serveis i departaments de l’Ajuntament:

· l’acollida a les persones refugiades que arriben a Barcelona

· l’atenció als refugiats que ja hi són

· la sensibilització i implicació de la ciutadania

· l’acció exterior i coordinada amb altres ciutats refugi de l’Estat i del món.

Ho fa, a més, col·laborant amb les entitats i el teixit associatiu de la ciutat, que tenen l’experiència i expertesa en la matèria.

I ho fa també amb la voluntat d’incidir políticament: si les ciutats podem i volem acollir, cal reclamar al Govern de l'Estat espanyol i a la Unió Europea que també compleixin les normes més elementals del dret humanitari, reubicant les persones refugiades i establint un passatge legal i segur d’arribada, així com polítiques que actuïn sobre l’arrel del problema.

“Barcelona ciutat refugi” incorpora recursos ja existents, com el SAIER; dóna suport al voluntariat, l’educació pel desenvolupament i la cultura de la pau; i dissenya programes i accions per ajudar les persones que l’Estat no atén.

“Barcelona ciutat refugi” ha impulsat el programa d’atenció Nausica, que amb recursos municipals suma 81 places d’acollida (8 d’elles específiques per a persones dels col·lectius LGBTI) a les aproximadament 200 que actualment l’Estat té a la ciutat.

Els destinataris de Nausica són les persones sol·licitants d’asil que han rebut atenció mitjançant el programa estatal i que n’han esgotat les prestacions sense assolir l’autonomia. Nausica també atén a les persones que n’han quedat excloses del programa estatal, ja sigui perquè han renunciat a la destinació on les enviaven o perquè la pertinença a un grup social determinat, l’estat de salut o l’orientació sexual en desaconsellaven l’allotjament en albergs col·lectius.

Així, el programa Nausica, esdevé un recurs pont que permet donar resposta a les necessitats generades per l’increment de persones ateses en relació a la sol·licitud d’asil al SAIER.

El Pla “Barcelona Ciutat Refugi”