Gestió de la mobilitat humana

Les migracions tenen com a una de les seves causes principals la cerca de millors condicions de vida i d’ampliació de les oportunitats per al desenvolupament humà. En aquesta línia, l’anàlisi de les relacions entre la mobilitat humana i el desenvolupament econòmic i social, ja sigui a nivell individual, comunitari com global és un àmbits de treball de la Fundació ACSAR. Les principals línies de treball són:

Retorn voluntari: El retorn és un dels elements menys treballats al nostre país en l’àmbit de les migracions, i alhora dels més novedosos i demandats actualment arran del context de crisi econòmica. Els programes desenvolupats fins ara al nostre país, no garanteixen un adequat acompanyament en el seu disseny, ni l’èxit del retorn, en especial quan es tracta de retorns lligats a la inversió i a la producció. Es fan necessaris programes que garanteixin l’èxit del retorn mitjançant la col·laboració entre el sector públic i el privat, entre programes de retorn a destinació i programes d’acollida en origen, instàncies d’intermediació laboral, així com organismes internacionals.

Migracions i desenvolupament: Catalunya té una llarga trajectòria en el debat i reflexió sobre la interrelació entre migracions i desenvolupament. Pionera en l’execució dels anomenats programes de codesenvolupament, són molts els actors que des de l’àmbit de la recerca fins al de les entitats de la societat civil han treballat per a analitzar i reforçar els vincles entre la mobilitat i els processos de desenvolupament tant en societats d’origen com d’acollida. La Fundació ACSAR pot contribuir a enriquir el debat públic obrint nous espais de reflexió sobre el fet fins ara i obrir camí a formes innovadores de desenvolupament transnacional. Aquestes línies han de partir de l’anàlisi i avaluació dels resultats dels programes i projectes endegats, en estreta relació amb les diferents institucions promotores, entitats executores i comunitats beneficiàries.

Lluita contra el tràfic i trata de persones: Malgrat els esforços duts a termes i la mobilització d’algunes entitats, aquest fenómen continua sent una de les assignatures pendents al nostre país en l’àmbit de la mobilitat humana. Les caracterítiques d’aquesta realitat, base de l’explotació sexual i laboral d’un important nombre de persones, té un fort component de gènere que el lliga al fenómen de la prostitució. L’actuació en aquest àmbit ha d’anar dirigida a vincular la recerca aplicada amb l’acció de lluita contra les xarxes de crim transnacional així com a la formació i educació per a eliminar els diversos tipus d’explotació, ampliant el focus d’atenció de les víctimes cap els explotadors i les seves causes.