Arxiu de l'Asil a Catalunya

L'Associació ACSAR es va fundar a Barcelona el 1980, resultat de l'experiència de grups cristians i persones d'origen divers que, des de 1973, acollien l'exili llatinoamericà. L'objectiu fonamental de l'entitat era donar suport jurídic i humanitari als refugiats residents a Catalunya. Disposava d'una assessoria jurídica al servei de les persones que manifestaven la voluntat de demanar refugi, acollint-se al marc legal establert per la Convenció de Ginebra de 1951 i la legislació espanyola d'asil que l'aplica. En l'àmbit de l'acollida material dels refugiats, desenvolupava programes per fomentar la seva inserció laboral, tant per a persones immigrants amb documentació com per a aquelles que es trobaven en vies de regularització.

El fons d'ACSAR està integrat, a més de la documentació de gestió interna de la mateixa entitat, pels expedients personals de cadascun dels refugiats i refugiades que van ser atesos per l'associació des del 1980. Inclou tant els expedients d'aquells que van formalitzar oficialment la petició d'asil, com la de moltes altres persones que van entrar en contacte amb l'associació per requerir la seva assistència però no van concretar la petició davant les autoritats corresponents. L'arxiu de l'ACSAR conté informació rellevant i única per a conèixer les circumstàncies històriques de l'arribada de refugiats polítics d'arreu del món. Es tracta de l'associació més antiga a Catalunya en el camp del suport als refugiats, l'arxiu de la qual permet estudiar quina fou la resposta que es va donar des de la societat catalana a la problemàtica de l'admissió i integració dels refugiats.

Aproximadament la meitat del volum d'un fons integrat per uns 8.000 documents han estat organtizats per l'entitat. Són 3.638 expedients, corresponents a 3.937 peticionaris, que ocupen 240 capses d’arxiu, amb la voluntat d’anar incorporant progressivament la totalitat del fons.

Arxiu de l'Asil a Catalunya