MIGRALab

Les rutes migratòries són moltes vegades extremadament insegures. En aquest cas, traficants d’éssers humans obligaren a més de dues-centes persones a retonar cap a Djibouti des del Iemen. El resultat: una cinquantena de morts i més d’un centenar de desapareguts. És molt important recordar que situacions com aquestes es dónen al món de manera diària. Cal obrir les portes a totes aquelles persones que fugen de situacions d’aquest caire i lluitar conjuntament per evitar que es puguin donar.

L’externalització dels controls de fluxes migratoris de la UE i els seus estats membres ha entrat fa temps a un terreny molt perillós. La contractació de guardacostes involucrats en milícies armades al Mediterrani està provocant que situacions de violència armada injustificada sigui cada vegada més habitual. La UE mira cap una altra banda mentre s’aproven noves lleis d’estrangeria que posen encara en més perill a aquelles persones que han de fugir de casa seva per salvar la seva vida.

Només uns mesos  més tard de l’aprovació del Nou Pacte de Migració Europeu, pacte de la UE molt criticat per entitats defensores de DDHH per ser un perill pels drets de les persones sol·licitants d’asil, alguns Estats Membres firmen ara una carta demanant anar encara més enllà. La carta, liderada pel primer ministre danès, Mette Frederiksen, demana una externalització del mateix procés de demanda d’asil seguint una política a la que anomenen “zero sol·licitants d’asil”. La carta la signen Dinamarca, la República Txeca, Àustria, Polònia, Grècia, Itàlia, els països bàltics, Malta i Bulgària. Aquesta carta és un perill pels drets humans de totes aquelles persones que han de fugir de casa seva i incentiva els ideals i discursos xenòfobs ja a l’alça a tot Europa.

Els centres d’acollida de menors de les canàries es troben en una situació de saturació insostenible a causa de l’arribada de joves migrants. Davant d’aquesta situació, els partits espanyols, després de setmanes de negociacions, han arribat a un acord sota mínims que delega la responsabilitat a les comunitats de manera voluntària. Catalunya s’absté al no estar d’acord amb les dades utilitzades per fer el repartiment.

Article de Ferran Moreno que recull el relat de joves que han arribat a Catalunya els últims anys i que intenten obviar els discursos d’odi i les discussions polítiques sobre el seu col·lectiu.

Més d’un milió de persones desplaçades internament davant els atacs aeris de les forces militars d’Israel i l’amenaça d’una invasió terrestre durant les pròximes setmanes a un país – el Líban – que ja prèviament afrontava una situació molt complexe pel que fa a població refugiada. Segons Nacions Unides més de 100.000 persones ja s’haurien refugiat a Síria. Cal recordar que al Líban hi ha més d’1,5 milions de refugiats sirians i que Síria és un país també en guerra. És important seguir els moviments migratoris de la regió i estar preparades per la rebuda de persones.

Recomanem fer un cop d’ull a la web Deshumanitzades: Camins migratoris travessats per la burocràcia, el racisme i el patriarcat. Es tracta d’un portal on trobareu informació i dades sobre l’estat de la immigració a Catalunya. Hi destaca l’anàlisi de la situació de les persones provinents d’Amèrica Llatina i la perspectiva de gènere. De la mateixa manera, s’hi poden trobar recursos multimèdia i entrevistes a dones refugiades. Una web molt interactiva i recursos impactants.

Els estrangers a Espanya es concentren en sectors específics segons la seva nacionalitat. Per exemple, gairebé la meitat dels xinesos treballen en el comerç, mentre que un terç dels marroquins estan ocupats en l’agricultura. Altres grups, com els romanesos, es dediquen majoritàriament a la construcció, i molts llatinoamericans treballen en serveis domèstics i de cures. Aquestes tendències reflecteixen les necessitats del mercat laboral espanyol i les habilitats dels migrants.

Arran de l’aprovació del nou pacte europeu per al control de l’arribada de migrants i refugiades al territori de la unió europea, són moltes les entitats defensores de drets humans que han expressat la seva preocupació envers la legislació resultant. Des de la fundació destaquem l’informe que ha presentat la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), tot i que animem a continuar amb la recerca a través d’altres entitats com amnistia internacional, el CEAR o Save the Children, entre altres.

L’article de Rafik Arfaoui analitza l’arribada de sol·licitants d’asil a les zones rurals i petites ciutats de la regió d’Auvergne-rhône-alpes a França des de 2015. Amb un enfocament etnogràfic i cartogràfic participatiu, l’estudi revela com aquestes comunitats locals s’han transformat per acollir els sol·licitants d’asil, destacant la solidaritat i les adaptacions espacials en llocs amb capacitats limitades.

La Fundació ACSAR hem elaborat i publicat un informe sobre la situació de les persones migrades i d’origen divers a Catalunya. Aquest Informe sobre l’estat de la immigració a Catalunya té per objectiu analitzar la situació migratòria catalana de manera transversal, posant especial èmfasi en les condicions de vida de la població migrada al nostre país. És per això que el document està estructurat al voltant de quatre grans eixos que fan referència al nivell d’accés dels diferents col·lectius migrants a l’educació, l’habitatge, la salut i el treball. Així mateix també pretén visibilitzar les discriminacions i desigualtats que la població migrada experimenta en aquests àmbits, fonamentals per al gaudi d’una vida digna i vivible i pilars de l’estat del benestar. Trobareu l’informe sencer a Publicacions.

Les sol·licituds d’asil a Espanya van augmentar dramàticament a partir de 2015, arribant al pic màxim el 2019, amb 118.264 sol·licituds. El 2020, però, el tancament de fronteres a causa de la pandèmia de Covid-19 i l’augment de restriccions a la mobilitat han determinat una baixada del 25% en el nombre de sol·licituds (88.762).

El col·lectiu d’edat que més sol·licituds d’asil realitza a Espanya és el comprès entre els 18 i 34 anys, tot i que cal destacar que el 2020, prop del 18% dels sol·licitants d’asil eren menors d’edat (15.930).

Pel que fa a Catalunya, el 2020 també s’observa una baixada de les peticions d’asil i protecció internacional, que se situen en 9.614 en comparació a les 13.278 a les que s’havia arribat l’any anterior.