MigraLab

MigraLab és un projecte que la Fundació ACSAR està impulsant des de l’any 2018, 10 anys després que el Pacte Nacional per a la Immigració recollís la necessitat d’establir un Observatori sobre les Migracions i el Refugi a Catalunya. La finalitat d’aquest projecte és el d’oferir a institucions, món acadèmic i societat civil la possibilitat d’accedir en un mateix espai a dades sobre immigració i refugi a Catalunya. D’aquesta manera, volem crear un espai que faciliti les activitats de recerca i investigació en aquest sector, la precisió en el delineament de polítiques públiques, i l’accés a informació oficial i veraç per tal de combatre estereotips i impressions errònies. Actualment, MigraLab està en fase de construcció i des de la Fundació ACSAR estem realitzant una recollida d’indicadors i anàlisis de dades existents, per tal d’acostar-nos a aquest l’objectiu.

INDICADORS

ANÀLISIS DE DADES

BARÒMETRE D’OPINIÓ

La Fundació ACSAR va posar en marxa a principis del present any el Baròmetre d’opinió sobre percepcions i actituds amb relació a la població d’origen estranger a Catalunya, un projecte que pretén oferir una millor comprensió de les actituds públiques en relació amb la immigració. A Catalunya, feia anys que no es feia una enquesta tractant aquesta temàtica i amb unes dimensions com les que s’han tingut ocasió d’assolir. Els estudis d’opinió sobre la població immigrada han estat escassos i s’han fet de manera puntual: l’any 2009, la Fundació Bofill va presentar l’informe “L’opinió dels catalans sobre la immigració” i, el 2011, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) “La percepció dels catalans i catalanes sobre la immigració”.

El Baròmetre d’opinió sobre les percepcions i actituds en relació amb la població d’origen estranger a Catalunya (2021) ha estat impulsat per la Fundació ACSAR i realitzat per Takticom, amb la col·laboració indispensable d’Instrategies en el disseny de la metodologia de treball i el marc teòric en el qual s’ha desenvolupat.

 

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Sol·licituds d’asil a Catalunya i Espanya

Les sol·licituds d’asil a Espanya van augmentar dramàticament a partir de 2015, arribant al pic màxim el 2019, amb 118.264 sol·licituds. El 2020, però, el tancament de fronteres a causa de la pandèmia de Covid-19 i l’augment de restriccions a la mobilitat han determinat una baixada del 25% en el nombre de sol·licituds (88.762).

El col·lectiu d’edat que més sol·licituds d’asil realitza a Espanya és el comprès entre els 18 i 34 anys, tot i que cal destacar que el 2020, prop del 18% dels sol·licitants d’asil eren menors d’edat (15.930).

Pel que fa a Catalunya, el 2020 també s’observa una baixada de les peticions d’asil i protecció internacional, que se situen en 9.614 en comparació a les 13.278 a les que s’havia arribat l’any anterior.

 

Resultats del Baròmetre d’opinió sobre immigració a Catalunya

La Fundació ACSAR va posar en marxa a principis del present any el Baròmetre d’opinió sobre percepcions i actituds amb relació a la població d’origen estranger a Catalunya, un projecte que pretén oferir una millor comprensió de les actituds públiques en relació amb la immigració. A Catalunya, feia anys que no es feia una enquesta tractant aquesta temàtica i amb unes dimensions com les que s’han tingut ocasió d’assolir.

Creixement migratori a Catalunya

Entre el 2000 i el 2019 es va produir a Catalunya un creixement migratori d’1.277.655 persones.

Els anys 2001 i 2002 van ser aquells amb un major creixement, amb 135.931 i 149.537 persones, respectivament. Per la seva banda, els anys 2012 i 2013 van ser els que van tenir un major decreixement, amb -50.891 i -55.858 persones migrants.

Tenint en compte el creixement natural i el creixement total, es pot comprovar com la gran majoria d’aquest últim a Catalunya és gràcies al creixement migratori.

Autoritzacions de residència a Catalunya

Entre el 2002 i el 2019 hi havia un total de 16.488.983 persones estrangeres amb autorització de residència a Catalunya.

Disgregant les dades, es pot observar com anualment se sol atorgar entre 50.000 i 100.000 autoritzacions de residència més a homes que a dones.

Per grups d’edat, la gran majoria d’autoritzacions de residència es donen als grups d’edat compresos entre els 25 i els 49 anys.

Així mateix, des del 2009, s’ha produït un important augment dels règims de residència de lliure circulació per la Unió Europea, assolint nivells similars als de règim general.

El primer continent (o zona geogràfica) de nacionalitat de les persones amb autoritzacions de residència és la Unió Europea, seguida d’Àfrica, Amèrica del Sud i Central, Àsia, resta d’Europa i Oceania.

La majoria de tipus d’autorització des del 2010 són de llarga durada.

Adquisicions de nacionalitat espanyola a Catalunya

Entre els anys 2013 i 2019 van adquirir la nacionalitat espanyola un total de 233.414 persones. Entre tots aquests anys, destaca el 2014 com aquell en el que van obtenir la nacionalitat més persones, 58.419. Per la seva banda, el 2017 va ser en el que es van produir un menor nombre d’adquisicions, 17.591.

Disgregant les dades, es pot comprovar com no hi ha importants diferències entre sexes pel que fa a les adquisicions de nacionalitat.

Pel que fa als grups d’edat, el comprès entre els 5 i 9 anys i els 35 i 44 anys sol ser aquell amb un major nombre d’adquisicions, la majoria provinents d’Amèrica del Sud

Per últim, cal remarcar que el motiu principal d’adquisició sol ser la residència.

Concessions de nacionalitat espanyola a Catalunya

Entre els anys 2002 i 2019 es va concedir la nacionalitat espanyola a un total de 389.450 persones. Els anys 2013 i 2019 van ser aquells en els que es va concedir a un major nombre de persones: 73.468 i 53.084, respectivament. Per la seva banda, els anys 2002 i 2003 van ser aquells amb un menor nombre de concessions: 4802 i 6152.

Disgregant les dades, es pot comprovar com no hi ha importants diferències entre sexes pel que fa a les concessions de nacionalitat. Tot i això, pel que fa als grups d’edat, el comprès entre els 35 i els 44 anys sol ser aquell que rep un major nombre de concessions.

Nacionalitat i població ocupada a Catalunya

Fins al 2007, any d’inici de la crisi financera global, es va produir un augment en el nombre total de persones ocupades a Catalunya. A partir d’aquell any, descens progressiu fins al 2013 d’aproximadament un 10%. Del 2014 al 2019, un augment del 5% que es va veure frenat per la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19.

Pel que fa a les persones de nacionalitat estrangera, els efectes de la crisi del 2007 en la taxa d’ocupació ha estat clarament més greu que en les de la nacionalitat espanyola, produint-se un descens de gairebé el 23% fins al 2014 (11,5% en les de nacionalitat espanyola). La crisi de la COVID-19, així mateix, ha estat més notòria en les persones de nacionalitat estrangera, amb una reducció de la taxa de treball de gairebé un 6% al llarg de l’any 2020 (en comparació amb un 1,5% en les de nacionalitat espanyola). 

 

Nacionalitat i població activa a Catalunya

Entre els anys 2006 i 2020 s’ha produït un augment de 89.100 persones entre el total de la població activa a Catalunya, passant de 3.729.000 a 3.818.100. D’aquestes, 42.100 eren d’alguna nacionalitat estrangera i 46.2000 de nacionalitat espanyola.

Les nacionalitats de la UE-28 han augmentat considerablement dins de la població activa estrangera, passant de compondre el 9,92% el 2006 al 21,88% el 2020.

Enquesta sobre l’accés a Internet de les famílies migrants

La Fundació ACSAR i el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) hem realitzat una petita enquesta sobre l’accés a Internet de les famílies migrants. Amb una reduïda mostra de 202 persones, les dades que s’han obtingut marquen una aproximació a la realitat greument preocupant:

  • El 40% de les persones migrants enquestades declara que la seva família no té accés a Internet a casa.
  • El 86% de les persones migrants enquestades no teletreballa o no té accés a teletreball.
  • El 70% de les persones migrants enquestades no coneix com accedir a les gestions administratives online.
  • El 45% dels fills i filles de les persones migrants enquestades no té accés a educació online.

 

Concessions de nacionalitat espanyola

Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.

Concessions de nacionalitat espanyola

Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.

Concessions de nacionalitat espanyola

Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.

La Fundació ACSAR ha realitzat un recopilatori dels diferents indicadors sobre immigració a Catalunya i a Espanya existents a pàgines web oficials.

Concessions de nacionalitat espanyola

Adquisicions de nacionalitat espanyola

Població estrangera a Catalunya

Estrangers amb certificat de registre o targeta de residència vigent

Taxa de creixement migratori a Catalunya

Migracions exteriors i interiors a Espanya

Moviments migratoris a Catalunya

Asil i refugi a Catalunya

Edat mitjana de la població estrangera en relació amb la nacional

Llengua inicial, d’identificació i habitual a Catalunya

Alumnes estrangers a Catalunya

Estudiants matriculats en estudis superiors a Catalunya i Espanya

Població activa a Espanya

Població ocupada a Espanya

Immigració i jubilació a Espanya

Taxa i risc de pobresa entre la població migrada a Catalunya

Víctimes per causa de delictes d’odi

Justícia juvenil, menors i joves atesos a Catalunya