La Fundació ACSAR i el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) hem realitzat una petita enquesta sobre l’accés a Internet de les famílies migrants. Amb una reduïda mostra de 202 persones, les dades que s’han obtingut marquen una aproximació a la realitat greument preocupant:

• El 40% de les persones migrants enquestades declara que la seva família no té accés a Internet a casa.
• El 86% de les persones migrants enquestades no teletreballa o no té accés a teletreball.
• El 70% de les persones migrants enquestades no coneix com accedir a les gestions administratives online.
• El 45% dels fills i filles de les persones migrants enquestades no té accés a educació online.

Entre els cursos 2001-2002 i 2019-2020 es va produir un augment de l’11,24% en el total d’alumnes estrangers en centres educatius de Catalunya, passant del 3,66% al 14,9% del total dels alumnes. Durant tots aquests anys, la gran majoria d’aquests alumnes (un 80%, aproximadament) han estat matriculats en centres públics. Disgregant les dades per sectors i nivells educatius, es poden obtenir diverses conclusions.

Respecte a l’educació infantil i primària, un gran augment del total d’alumnes estrangers (del 3,87% al 16,99%). Al voltant d’un 80% en centres públics.

En l’educació especial, un augment similar al del nivell educatiu anterior (del 3,85% al 16,71%). Tot i això, un repartiment més equitatiu entre centres públics i privats (al voltant d’un 45% en aquests últims).

Pel que fa a l’Educació Secundària Obligatòria, l’augment del percentatge d’alumnes estrangers ha estat lleugerament menor (del 4,38% al 12,85%). La gran majoria, en centres públics.

El batxillerat ha estat el nivell educatiu amb un menor augment d’alumnes estrangers (d’un 1,63% a un 8,41%). Una vegada més, la gran majoria en centres públics.

Per últim, pel que fa a Cicles de Grau Mitjà i Superior i programes de formació i inserció s’ha produït un augment similar al de l’Educació Secundària Obligatòria, estant matriculats la gran majoria d’alumnes estrangers en centres públics.

Eleccions 14-F: programes i propostes electorals dels partits respecte a empadronament, vies segures d’accés i llei d’estrangeria. 

Entre els cursos 2008-2009 i 2019-2020 es va produir un augment del 3,46% en el nombre de persones estrangeres matriculades en estudis de grau i cicle (d’un 3,87% a un 7,33%). D’aquestes, la gran majoria han provingut de la UE-28 (entre un 30 i un 45%), seguides per les d’origen llatinoamericà (entre un 20 i un 30%), resta d’Europa (entre un 13 i un 17%), Àsia i Oceania (entre un 4 i un 10%), nord d’Àfrica (entre un 6 i un 8%), i resta d’Àfrica (entre un 1 i un 2%).

Dividint entre branques d’ensenyament, només hi ha dades disponibles a partir del curs 2015-16. Així doncs, entre els cursos 2015-2016 i 2019-2020 la majoria d’alumnes estrangers de cicle i grau van optar per estudis de ciències socials i jurídiques (al voltant d’un 45%), seguit per enginyeria i arquitectura (un 20%, aproximadament), ciències de la salut (també un 20%), arts i humanitats (un 10%), i ciències (al voltant d’un 5%).

La població estrangera de Catalunya és actualment de 1.159.427 persones. Aquesta dada suposa un increment del 538% respecte a l’any 2000, quan el nombre d’estrangers era de 181.590. Tanmateix, la xifra més elevada és la corresponent a 2010, amb 1.198.538 persones, el que representava un 15,95% de la població total de Catalunya.

Pel que fa al perfil de la població estrangera, aquesta està formada en major proporció per homes, tot i que des del 2006 les diferències s’han reduït. De fet, mentre que el 2006 el percentatge de dones estrangeres suposava el 44,75%, el 2010 era del 46,16%, el 2015 del 47,86% i, actualment, és del 48,61%.

L’edat també suposa un factor rellevant en la població estrangera. Mentre que el percentatge de població de 65 anys o més a Catalunya és del 19%, en la població estrangera és de poc més del 4%. En comparació amb la població total, doncs, l’estrangera es caracteritza per ser més jove i tenir major proporció d’homes. Concretament, des de l’any 2000 les franges d’edat més significatives de població estrangera són les d’entre 25 i 29 anys, 30 i 34 anys i 35 i 39 anys.  

Pel que fa al nivell provincial, les quatre províncies catalanes han experimentat creixements destacables, si bé no homogenis. Mentre la població estrangera de Tarragona ha augmentat un 707% respecte a l’any 2000, a Lleida ho fa un 700%, a Barcelona un 662% i a Girona un 336%.

En termes absoluts, aquestes dades corresponen a un creixement de 682.334 persones a Barcelona, 111.937 a Tarragona, 117.375 a Girona i 66.191 a Lleida.

Anàlisi realitzat per Roger Mazariegos (@RMazariegosR).

Entre els anys 2013 i 2018 no es van produir canvis significatius pel que fa a la llengua inicial, llengua d’identificació i llengua habitual a Catalunya. Així ho determina l’última enquesta d’usos lingüístics, de l’any 2018, que es realitza de forma quinquennal.

El castellà continua estant en primera posició com a llengua inicial. Entre el 50 i el 55% de la població catalana considera que utilitza aquest idioma de forma preferencial. En segona posició, es troba el català, llengua inicial d’entre un 30 i un 31% de la població catalana. Entre les llengües inicials estrangeres, l’àrab continua sent la més destacada: al voltant d’un 2% de la població catalana la identifica com a llengua inicial.

Així mateix, el castellà supera al català pel que fa a llengua d’identificació (un 46,6% respecte a un 36,3%) i llengua habitual (un 48,6% respecte a un 36,1%).