MigraLab
MigraLab és un projecte que la Fundació ACSAR està impulsant des de l’any 2018, 10 anys després que el Pacte Nacional per a la Immigració recollís la necessitat d’establir un Observatori sobre les Migracions i el Refugi a Catalunya. La finalitat d’aquest projecte és el d’oferir a institucions, món acadèmic i societat civil la possibilitat d’accedir en un mateix espai a dades sobre immigració i refugi a Catalunya. D’aquesta manera, volem crear un espai que faciliti les activitats de recerca i investigació en aquest sector, la precisió en el delineament de polítiques públiques, i l’accés a informació oficial i veraç per tal de combatre estereotips i impressions errònies. Actualment, MigraLab està en fase de construcció i des de la Fundació ACSAR estem realitzant una recollida d’indicadors i anàlisis de dades existents, per tal d’acostar-nos a aquest l’objectiu.
ANÀLISIS DE DADES
ARTICLES I INDICADORS
Enquesta sobre l’accés a Internet de les famílies migrants
La Fundació ACSAR i el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) hem realitzat una petita enquesta sobre l’accés a Internet de les famílies migrants. Amb una reduïda mostra de 202 persones, les dades que s’han obtingut marquen una aproximació a la realitat greument preocupant:
- El 40% de les persones migrants enquestades declara que la seva família no té accés a Internet a casa.
- El 86% de les persones migrants enquestades no teletreballa o no té accés a teletreball.
- El 70% de les persones migrants enquestades no coneix com accedir a les gestions administratives online.
- El 45% dels fills i filles de les persones migrants enquestades no té accés a educació online.
Alumnes estrangers en centres educatius de Catalunya
Entre els cursos 2001-2002 i 2019-2020 es va produir un augment de l’11,24% en el total d’alumnes estrangers en centres educatius de Catalunya, passant del 3,66% al 14,9% del total dels alumnes. Durant tots aquests anys, la gran majoria d’aquests alumnes (un 80%, aproximadament) han estat matriculats en centres públics. Disgregant les dades per sectors i nivells educatius, es poden obtenir diverses conclusions.
Respecte a l’educació infantil i primària, un gran augment del total d’alumnes estrangers (del 3,87% al 16,99%). Al voltant d’un 80% en centres públics.
En l’educació especial, un augment similar al del nivell educatiu anterior (del 3,85% al 16,71%). Tot i això, un repartiment més equitatiu entre centres públics i privats (al voltant d’un 45% en aquests últims).
Pel que fa a l’Educació Secundària Obligatòria, l’augment del percentatge d’alumnes estrangers ha estat lleugerament menor (del 4,38% al 12,85%). La gran majoria, en centres públics.
El batxillerat ha estat el nivell educatiu amb un menor augment d’alumnes estrangers (d’un 1,63% a un 8,41%). Una vegada més, la gran majoria en centres públics.
Per últim, pel que fa a Cicles de Grau Mitjà i Superior i programes de formació i inserció s’ha produït un augment similar al de l’Educació Secundària Obligatòria, estant matriculats la gran majoria d’alumnes estrangers en centres públics.
Què diuen els partits polítics en matèria d’immigració?
Eleccions 14-F: programes i propostes electorals dels partits respecte a empadronament, vies segures d’accés i llei d’estrangeria.
Estudiants estrangers matriculats en estudis de grau i cicle a Catalunya
Entre els cursos 2008-2009 i 2019-2020 es va produir un augment del 3,46% en el nombre de persones estrangeres matriculades en estudis de grau i cicle (d’un 3,87% a un 7,33%). D’aquestes, la gran majoria han provingut de la UE-28 (entre un 30 i un 45%), seguides per les d’origen llatinoamericà (entre un 20 i un 30%), resta d’Europa (entre un 13 i un 17%), Àsia i Oceania (entre un 4 i un 10%), nord d’Àfrica (entre un 6 i un 8%), i resta d’Àfrica (entre un 1 i un 2%).
Dividint entre branques d’ensenyament, només hi ha dades disponibles a partir del curs 2015-16. Així doncs, entre els cursos 2015-2016 i 2019-2020 la majoria d’alumnes estrangers de cicle i grau van optar per estudis de ciències socials i jurídiques (al voltant d’un 45%), seguit per enginyeria i arquitectura (un 20%, aproximadament), ciències de la salut (també un 20%), arts i humanitats (un 10%), i ciències (al voltant d’un 5%).
Població estrangera a Catalunya
La població estrangera de Catalunya és actualment de 1.159.427 persones. Aquesta dada suposa un increment del 538% respecte a l’any 2000, quan el nombre d’estrangers era de 181.590. Tanmateix, la xifra més elevada és la corresponent a 2010, amb 1.198.538 persones, el que representava un 15,95% de la població total de Catalunya.
Pel que fa al perfil de la població estrangera, aquesta està formada en major proporció per homes, tot i que des del 2006 les diferències s’han reduït. De fet, mentre que el 2006 el percentatge de dones estrangeres suposava el 44,75%, el 2010 era del 46,16%, el 2015 del 47,86% i, actualment, és del 48,61%.
L’edat també suposa un factor rellevant en la població estrangera. Mentre que el percentatge de població de 65 anys o més a Catalunya és del 19%, en la població estrangera és de poc més del 4%. En comparació amb la població total, doncs, l’estrangera es caracteritza per ser més jove i tenir major proporció d’homes. Concretament, des de l’any 2000 les franges d’edat més significatives de població estrangera són les d’entre 25 i 29 anys, 30 i 34 anys i 35 i 39 anys.
Pel que fa al nivell provincial, les quatre províncies catalanes han experimentat creixements destacables, si bé no homogenis. Mentre la població estrangera de Tarragona ha augmentat un 707% respecte a l’any 2000, a Lleida ho fa un 700%, a Barcelona un 662% i a Girona un 336%.
En termes absoluts, aquestes dades corresponen a un creixement de 682.334 persones a Barcelona, 111.937 a Tarragona, 117.375 a Girona i 66.191 a Lleida.
Anàlisi realitzat per Roger Mazariegos (@RMazariegosR).
Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya
Entre els anys 2013 i 2018 no es van produir canvis significatius pel que fa a la llengua inicial, llengua d’identificació i llengua habitual a Catalunya. Així ho determina l’última enquesta d’usos lingüístics, de l’any 2018, que es realitza de forma quinquennal.
El castellà continua estant en primera posició com a llengua inicial. Entre el 50 i el 55% de la població catalana considera que utilitza aquest idioma de forma preferencial. En segona posició, es troba el català, llengua inicial d’entre un 30 i un 31% de la població catalana. Entre les llengües inicials estrangeres, l’àrab continua sent la més destacada: al voltant d’un 2% de la població catalana la identifica com a llengua inicial.
Així mateix, el castellà supera al català pel que fa a llengua d’identificació (un 46,6% respecte a un 36,3%) i llengua habitual (un 48,6% respecte a un 36,1%).
Concessions de nacionalitat espanyola
Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.
Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.
Concessions de nacionalitat espanyola
Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.
Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.
Concessions de nacionalitat espanyola
Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.
Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.
‘Reassentament i Gestió de Moviments – Informe anual 2022’ [ENG]
Informe de l’Organització Internacional per les Migracions.
Resettlement and Movement Management Division – Annual Report 2022
‘Buscant un Pacte migratori més solidari’ [ESP]
Article de Rosa Meneses, enviada especial a Lampedusa del diari El Mundo.
‘Informe d’activitat mundial de la OIM 2022: Operacions i Emergències” [ENG]
Informe anual de l’Organització Internacional per les Migracions.
‘Ruta balcànica, última parada’ [CAT]
Article d’Alessandro Stoppoloni sobre la situació que es viu a la ciutat de Trieste (Itàlia) davant l’arribada de persones que migren a través de l’anomenada ruta balcànica.
‘MIGRAR CON DERECHOS’ [ESP]
Portal de recursos jurídics i legislatius en relació als drets de les persones migrades.
‘PAÏSOS AFRICANS FIRMEN UN ACORD CONTINENTAL PER L’ABORDATGE DE LA MOBILITAT PEL CANVI CLIMÀTIC’ [ESP]
Davant els perills presents i futurs de l’emergència climàtica, diferents governs africans es posen d’acord per facilitar la mobilitat de persones amb necessitat de refugi climàtic.
‘WORLD DEVELOPMENT REPORT 2023: MIGRANTS, REFUGEES AND SOCIETIES’. BANC MUNDIAL
L’EVOLUCIÓ DEL SISTEMA D’IMMIGRACIÓ ESPANYOL. Migration Policy Institute
INFORMES SOLIDARY WHEELS SOBRE MELILLA
DONES I FRONTERA SUD. DRETS HUMANS EN LA FRONTERA SUD 2022. ASOCIACIÓN PRO DERECHOS HUMANOS ANDALUCÍA
XIFRES D’ASIL A ESPANYA AL 2022. CEAR
MANUAL PER A PROFESSIONALS PER LA INTEGRACIÓ DE PERSONES IMMIGRANTS RECENT ARRIBADES A EUROPA. SPRING 2022.
Informe Sos Racisme:(In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2022
Enquesta ICIP 2022 “Convivència i cohesió a Catalunya
Mapa interactiu: l’evolució de la segregació escolar, municipi a municipi
Violències masclistes i dones migrants: obstacles per a la seva regularització.
Víctimes en la necrofrontera 2018-2022
Percepcions i les actituds racistes i xenòfobes entre la població jove d’Espanya
Identificacions policials i perfilació ètnica a Catalunya 2018
Concessions de nacionalitat espanyola
Adquisicions de nacionalitat espanyola
Població estrangera a Catalunya
Estrangers amb certificat de registre o targeta de residència vigent
Taxa de creixement migratori a Catalunya
Migracions exteriors i interiors a Espanya
Moviments migratoris a Catalunya
Asil i refugi a Catalunya
Edat mitjana de la població estrangera en relació amb la nacional
Llengua inicial, d’identificació i habitual a Catalunya
Alumnes estrangers a Catalunya
Estudiants matriculats en estudis superiors a Catalunya i Espanya
Població activa a Espanya
Població ocupada a Espanya
Immigració i jubilació a Espanya
Taxa i risc de pobresa entre la població migrada a Catalunya
Víctimes per causa de delictes d’odi
Justícia juvenil, menors i joves atesos a Catalunya