MigraLab

MigraLab és un projecte que la Fundació ACSAR està impulsant des de l’any 2018, 10 anys després que el Pacte Nacional per a la Immigració recollís la necessitat d’establir un Observatori sobre les Migracions i el Refugi a Catalunya. La finalitat d’aquest projecte és el d’oferir a institucions, món acadèmic i societat civil la possibilitat d’accedir en un mateix espai a dades sobre immigració i refugi a Catalunya. D’aquesta manera, volem crear un espai que faciliti les activitats de recerca i investigació en aquest sector, la precisió en el delineament de polítiques públiques, i l’accés a informació oficial i veraç per tal de combatre estereotips i impressions errònies. Actualment, MigraLab està en fase de construcció i des de la Fundació ACSAR estem realitzant una recollida d’indicadors i anàlisis de dades existents, per tal d’acostar-nos a aquest l’objectiu.

INDICADORS

ANÀLISIS DE DADES

BARÒMETRE D’OPINIÓ

La Fundació ACSAR va posar en marxa a principis del present any el Baròmetre d’opinió sobre percepcions i actituds amb relació a la població d’origen estranger a Catalunya, un projecte que pretén oferir una millor comprensió de les actituds públiques en relació amb la immigració. A Catalunya, feia anys que no es feia una enquesta tractant aquesta temàtica i amb unes dimensions com les que s’han tingut ocasió d’assolir. Els estudis d’opinió sobre la població immigrada han estat escassos i s’han fet de manera puntual: l’any 2009, la Fundació Bofill va presentar l’informe “L’opinió dels catalans sobre la immigració” i, el 2011, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) “La percepció dels catalans i catalanes sobre la immigració”.

El Baròmetre d’opinió sobre les percepcions i actituds en relació amb la població d’origen estranger a Catalunya (2021) ha estat impulsat per la Fundació ACSAR i realitzat per Takticom, amb la col·laboració indispensable d’Instrategies en el disseny de la metodologia de treball i el marc teòric en el qual s’ha desenvolupat.

 

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Estudiants estrangers matriculats en estudis de grau i cicle a Catalunya

Entre els cursos 2008-2009 i 2019-2020 es va produir un augment del 3,46% en el nombre de persones estrangeres matriculades en estudis de grau i cicle (d’un 3,87% a un 7,33%). D’aquestes, la gran majoria han provingut de la UE-28 (entre un 30 i un 45%), seguides per les d’origen llatinoamericà (entre un 20 i un 30%), resta d’Europa (entre un 13 i un 17%), Àsia i Oceania (entre un 4 i un 10%), nord d’Àfrica (entre un 6 i un 8%), i resta d’Àfrica (entre un 1 i un 2%).

Dividint entre branques d’ensenyament, només hi ha dades disponibles a partir del curs 2015-16. Així doncs, entre els cursos 2015-2016 i 2019-2020 la majoria d’alumnes estrangers de cicle i grau van optar per estudis de ciències socials i jurídiques (al voltant d’un 45%), seguit per enginyeria i arquitectura (un 20%, aproximadament), ciències de la salut (també un 20%), arts i humanitats (un 10%), i ciències (al voltant d’un 5%).

Població estrangera a Catalunya

La població estrangera de Catalunya és actualment de 1.159.427 persones. Aquesta dada suposa un increment del 538% respecte a l’any 2000, quan el nombre d’estrangers era de 181.590. Tanmateix, la xifra més elevada és la corresponent a 2010, amb 1.198.538 persones, el que representava un 15,95% de la població total de Catalunya.

Pel que fa al perfil de la població estrangera, aquesta està formada en major proporció per homes, tot i que des del 2006 les diferències s’han reduït. De fet, mentre que el 2006 el percentatge de dones estrangeres suposava el 44,75%, el 2010 era del 46,16%, el 2015 del 47,86% i, actualment, és del 48,61%.

L’edat també suposa un factor rellevant en la població estrangera. Mentre que el percentatge de població de 65 anys o més a Catalunya és del 19%, en la població estrangera és de poc més del 4%. En comparació amb la població total, doncs, l’estrangera es caracteritza per ser més jove i tenir major proporció d’homes. Concretament, des de l’any 2000 les franges d’edat més significatives de població estrangera són les d’entre 25 i 29 anys, 30 i 34 anys i 35 i 39 anys.  

Pel que fa al nivell provincial, les quatre províncies catalanes han experimentat creixements destacables, si bé no homogenis. Mentre la població estrangera de Tarragona ha augmentat un 707% respecte a l’any 2000, a Lleida ho fa un 700%, a Barcelona un 662% i a Girona un 336%.

En termes absoluts, aquestes dades corresponen a un creixement de 682.334 persones a Barcelona, 111.937 a Tarragona, 117.375 a Girona i 66.191 a Lleida.

 

Anàlisi realitzat per Roger Mazariegos (@RMazariegosR).

Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya

Entre els anys 2013 i 2018 no es van produir canvis significatius pel que fa a la llengua inicial, llengua d’identificació i llengua habitual a Catalunya. Així ho determina l’última enquesta d’usos lingüístics, de l’any 2018, que es realitza de forma quinquennal.

El castellà continua estant en primera posició com a llengua inicial. Entre el 50 i el 55% de la població catalana considera que utilitza aquest idioma de forma preferencial. En segona posició, es troba el català, llengua inicial d’entre un 30 i un 31% de la població catalana. Entre les llengües inicials estrangeres, l’àrab continua sent la més destacada: al voltant d’un 2% de la població catalana la identifica com a llengua inicial.

Així mateix, el castellà supera al català pel que fa a llengua d’identificació (un 46,6% respecte a un 36,3%) i llengua habitual (un 48,6% respecte a un 36,1%).

 

Concessions de nacionalitat espanyola

Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.

Concessions de nacionalitat espanyola

Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.

Concessions de nacionalitat espanyola

Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.

La Fundació ACSAR ha realitzat un recopilatori dels diferents indicadors sobre immigració a Catalunya i a Espanya existents a pàgines web oficials.

Concessions de nacionalitat espanyola

Dades a partir del 1996: Secretaría de Estado de Migraciones

Adquisicions de nacionalitat espanyola

Dades a partir del 2002: Institut d’Estadística de Catalunya

Població estrangera a Catalunya

Dades a partir del 2000: Institut d’Estadística de Catalunya

Estrangers amb certificat de registre o targeta de residència vigent

Dades a partir del 2003: Secretaría de Estado de Migraciones

Taxa de creixement migratori a Catalunya

Dades a partir del 2000: Institut d’Estadística de Catalunya

Migracions exteriors i interiors a Espanya

Moviments migratoris a Catalunya

Asil i refugi a Catalunya

Edat mitjana de la població estrangera en relació amb la nacional

Llengua inicial, d’identificació i habitual a Catalunya

Alumnes estrangers a Catalunya

Estudiants matriculats en estudis superiors a Catalunya i Espanya

Població activa a Espanya

Població ocupada a Espanya

Immigració i jubilació a Espanya

Taxa i risc de pobresa entre la població migrada a Catalunya

Víctimes per causa de delictes d’odi

Justícia juvenil, menors i joves atesos a Catalunya