MigraLab

MigraLab és un projecte que la Fundació ACSAR està impulsant des de l’any 2018, 10 anys després que el Pacte Nacional per a la Immigració recollís la necessitat d’establir un Observatori sobre les Migracions i el Refugi a Catalunya. La finalitat d’aquest projecte és el d’oferir a institucions, món acadèmic i societat civil la possibilitat d’accedir en un mateix espai a dades sobre immigració i refugi a Catalunya. D’aquesta manera, volem crear un espai que faciliti les activitats de recerca i investigació en aquest sector, la precisió en el delineament de polítiques públiques, i l’accés a informació oficial i veraç per tal de combatre estereotips i impressions errònies. Actualment, MigraLab està en fase de construcció i des de la Fundació ACSAR estem realitzant una recollida d’indicadors i anàlisis de dades existents, per tal d’acostar-nos a aquest l’objectiu.

ANÀLISIS DE DADES

ARTICLES I INDICADORS

Enquesta sobre l’accés a Internet de les famílies migrants

La Fundació ACSAR i el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) hem realitzat una petita enquesta sobre l’accés a Internet de les famílies migrants. Amb una reduïda mostra de 202 persones, les dades que s’han obtingut marquen una aproximació a la realitat greument preocupant:

  • El 40% de les persones migrants enquestades declara que la seva família no té accés a Internet a casa.
  • El 86% de les persones migrants enquestades no teletreballa o no té accés a teletreball.
  • El 70% de les persones migrants enquestades no coneix com accedir a les gestions administratives online.
  • El 45% dels fills i filles de les persones migrants enquestades no té accés a educació online.

 

Alumnes estrangers en centres educatius de Catalunya

Entre els cursos 2001-2002 i 2019-2020 es va produir un augment de l’11,24% en el total d’alumnes estrangers en centres educatius de Catalunya, passant del 3,66% al 14,9% del total dels alumnes. Durant tots aquests anys, la gran majoria d’aquests alumnes (un 80%, aproximadament) han estat matriculats en centres públics. Disgregant les dades per sectors i nivells educatius, es poden obtenir diverses conclusions.

Respecte a l’educació infantil i primària, un gran augment del total d’alumnes estrangers (del 3,87% al 16,99%). Al voltant d’un 80% en centres públics.

En l’educació especial, un augment similar al del nivell educatiu anterior (del 3,85% al 16,71%). Tot i això, un repartiment més equitatiu entre centres públics i privats (al voltant d’un 45% en aquests últims).

Pel que fa a l’Educació Secundària Obligatòria, l’augment del percentatge d’alumnes estrangers ha estat lleugerament menor (del 4,38% al 12,85%). La gran majoria, en centres públics.

El batxillerat ha estat el nivell educatiu amb un menor augment d’alumnes estrangers (d’un 1,63% a un 8,41%). Una vegada més, la gran majoria en centres públics.

Per últim, pel que fa a Cicles de Grau Mitjà i Superior i programes de formació i inserció s’ha produït un augment similar al de l’Educació Secundària Obligatòria, estant matriculats la gran majoria d’alumnes estrangers en centres públics.

Estudiants estrangers matriculats en estudis de grau i cicle a Catalunya

Entre els cursos 2008-2009 i 2019-2020 es va produir un augment del 3,46% en el nombre de persones estrangeres matriculades en estudis de grau i cicle (d’un 3,87% a un 7,33%). D’aquestes, la gran majoria han provingut de la UE-28 (entre un 30 i un 45%), seguides per les d’origen llatinoamericà (entre un 20 i un 30%), resta d’Europa (entre un 13 i un 17%), Àsia i Oceania (entre un 4 i un 10%), nord d’Àfrica (entre un 6 i un 8%), i resta d’Àfrica (entre un 1 i un 2%).

Dividint entre branques d’ensenyament, només hi ha dades disponibles a partir del curs 2015-16. Així doncs, entre els cursos 2015-2016 i 2019-2020 la majoria d’alumnes estrangers de cicle i grau van optar per estudis de ciències socials i jurídiques (al voltant d’un 45%), seguit per enginyeria i arquitectura (un 20%, aproximadament), ciències de la salut (també un 20%), arts i humanitats (un 10%), i ciències (al voltant d’un 5%).

Població estrangera a Catalunya

La població estrangera de Catalunya és actualment de 1.159.427 persones. Aquesta dada suposa un increment del 538% respecte a l’any 2000, quan el nombre d’estrangers era de 181.590. Tanmateix, la xifra més elevada és la corresponent a 2010, amb 1.198.538 persones, el que representava un 15,95% de la població total de Catalunya.

Pel que fa al perfil de la població estrangera, aquesta està formada en major proporció per homes, tot i que des del 2006 les diferències s’han reduït. De fet, mentre que el 2006 el percentatge de dones estrangeres suposava el 44,75%, el 2010 era del 46,16%, el 2015 del 47,86% i, actualment, és del 48,61%.

L’edat també suposa un factor rellevant en la població estrangera. Mentre que el percentatge de població de 65 anys o més a Catalunya és del 19%, en la població estrangera és de poc més del 4%. En comparació amb la població total, doncs, l’estrangera es caracteritza per ser més jove i tenir major proporció d’homes. Concretament, des de l’any 2000 les franges d’edat més significatives de població estrangera són les d’entre 25 i 29 anys, 30 i 34 anys i 35 i 39 anys.  

Pel que fa al nivell provincial, les quatre províncies catalanes han experimentat creixements destacables, si bé no homogenis. Mentre la població estrangera de Tarragona ha augmentat un 707% respecte a l’any 2000, a Lleida ho fa un 700%, a Barcelona un 662% i a Girona un 336%.

En termes absoluts, aquestes dades corresponen a un creixement de 682.334 persones a Barcelona, 111.937 a Tarragona, 117.375 a Girona i 66.191 a Lleida.

 

Anàlisi realitzat per Roger Mazariegos (@RMazariegosR).

Enquesta d’usos lingüístics a Catalunya

Entre els anys 2013 i 2018 no es van produir canvis significatius pel que fa a la llengua inicial, llengua d’identificació i llengua habitual a Catalunya. Així ho determina l’última enquesta d’usos lingüístics, de l’any 2018, que es realitza de forma quinquennal.

El castellà continua estant en primera posició com a llengua inicial. Entre el 50 i el 55% de la població catalana considera que utilitza aquest idioma de forma preferencial. En segona posició, es troba el català, llengua inicial d’entre un 30 i un 31% de la població catalana. Entre les llengües inicials estrangeres, l’àrab continua sent la més destacada: al voltant d’un 2% de la població catalana la identifica com a llengua inicial.

Així mateix, el castellà supera al català pel que fa a llengua d’identificació (un 46,6% respecte a un 36,3%) i llengua habitual (un 48,6% respecte a un 36,1%).

 

Concessions de nacionalitat espanyola

Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.

Concessions de nacionalitat espanyola

Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.

Concessions de nacionalitat espanyola

Per sexe, motiu de concessió, continent de nacionalitat anterior, país de nacionalitat, lloc de naixement i continent de naixement.

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, OPI, Idescat.

‘Reassentament i Gestió de Moviments – Informe anual 2022’ [ENG]

Informe de l’Organització Internacional per les Migracions.

Resettlement and Movement Management Division – Annual Report 2022

‘Buscant un Pacte migratori més solidari’ [ESP]

Article de Rosa Meneses, enviada especial a Lampedusa del diari El Mundo. 

‘Informe d’activitat mundial de la OIM 2022: Operacions i Emergències” [ENG]

Informe anual de l’Organització Internacional per les Migracions.

‘Ruta balcànica, última parada’ [CAT]

Article d’Alessandro Stoppoloni sobre la situació que es viu a la ciutat de Trieste (Itàlia) davant l’arribada de persones que migren a través de l’anomenada ruta balcànica.

‘MIGRAR CON DERECHOS’ [ESP]

Portal de recursos jurídics i legislatius en relació als drets de les persones migrades.

‘PAÏSOS AFRICANS FIRMEN UN ACORD CONTINENTAL PER L’ABORDATGE DE LA MOBILITAT PEL CANVI CLIMÀTIC’ [ESP]

Davant els perills presents i futurs de l’emergència climàtica, diferents governs africans es posen d’acord per facilitar la mobilitat de persones amb necessitat de refugi climàtic.

‘WORLD DEVELOPMENT REPORT 2023: MIGRANTS, REFUGEES AND SOCIETIES’. BANC MUNDIAL

L’EVOLUCIÓ DEL SISTEMA D’IMMIGRACIÓ ESPANYOL. Migration Policy Institute

INFORMES SOLIDARY WHEELS SOBRE MELILLA 

DONES I FRONTERA SUD. DRETS HUMANS EN LA FRONTERA SUD 2022.  ASOCIACIÓN PRO DERECHOS HUMANOS ANDALUCÍA

XIFRES D’ASIL A ESPANYA AL 2022. CEAR

MANUAL PER A PROFESSIONALS PER LA INTEGRACIÓ DE PERSONES IMMIGRANTS RECENT ARRIBADES A EUROPA. SPRING 2022.

Informe Sos Racisme:(In)Visibles. L’estat del racisme a Catalunya. Informe 2022

Enquesta ICIP 2022 “Convivència i cohesió a Catalunya

Mapa interactiu: l’evolució de la segregació escolar, municipi a municipi

Violències masclistes i dones migrants: obstacles per a la seva regularització.

Víctimes en la necrofrontera 2018-2022

Percepcions i les actituds racistes i xenòfobes entre la població jove d’Espanya

Identificacions policials i perfilació ètnica a Catalunya 2018

Concessions de nacionalitat espanyola

Adquisicions de nacionalitat espanyola

Població estrangera a Catalunya

Estrangers amb certificat de registre o targeta de residència vigent

Taxa de creixement migratori a Catalunya

Migracions exteriors i interiors a Espanya

Moviments migratoris a Catalunya

Asil i refugi a Catalunya

Edat mitjana de la població estrangera en relació amb la nacional

Llengua inicial, d’identificació i habitual a Catalunya

Alumnes estrangers a Catalunya

Estudiants matriculats en estudis superiors a Catalunya i Espanya

Població activa a Espanya

Població ocupada a Espanya

Immigració i jubilació a Espanya

Taxa i risc de pobresa entre la població migrada a Catalunya

Víctimes per causa de delictes d’odi

Justícia juvenil, menors i joves atesos a Catalunya