Continguts
El 22 de febrer, en una notable mostra de compromís amb els drets humans i la solidaritat internacional, en col·laboració amb l’Associació Catalunya-Líban, es va dur a terme un significatiu acte de presentació de l’informe titulat “Històries de refugi”. Aquest informe representa un recull d’històries compost per un total de vuit entrevistes a individus de diverses nacionalitats que es van veure compel·lits a abandonar la seva terra natal en cerca de pau, llibertat i seguretat. Cadascuna d’aquestes entrevistes encerra relats commovedors que aborden tant les causes que van motivar el seu exili, com els reptes enfrontats en el seu trajecte cap a l’asil, així com les experiències trobades en el procés d’acollida un cop arribats a Catalunya.
Entre les destacades protagonistes d’aquestes cròniques humanes, es troben: Czarina Musni, procedent de Filipines; Antonio Montalván, també d’origen filipí; Regina Zoe Magallón, activista del col·lectiu trans a Mèxic; Marina Camargo, defensora dels drets humans de Colòmbia; NiouKou Sigaby, originària de Mali; Ramsis Hijazi, palestí i fervent defensor del dret a l’educació; les germanes Muzhda i Wagma Zamani, procedents d’Afganistan; i l’A.R., un traductor iraquià la identitat del qual roman en l’anonimat per raons de seguretat.
L’encarregada de coordinar i executar tan lloable projecte ha estat la destacada periodista i escriptora Ana Basanta, la incansable labor de la qual ha estat fonamental per donar veu i visibilitat a aquestes narratives de resiliència i esperança. Va ser ella mateixa qui va tenir l’honor d’inaugurar l’esmentat acte de presentació de l’informe, el qual es va dur a terme a l’Espai Assemblea, situat a l’edifici de Comissions Obreres.
Prosseguint aquesta introducció les persones assistents a l’acte van poder veure a través d’una gran pantalla un vídeo-resum de les vuit entrevistes protagonitzat per les entrevistades. Una breu mostra que permetia a aquestes contextualitzar les entrevistes i l’informe.
Seguidament, l’acte va comptar amb la participació directa de tres de les vuit entrevistades: la Marina Camargo, la Regina Zoe Magallón i el Ramsis Hijazi. L’espai es va eixir com una taula rodona on les tres entrevistades van explicar de primera mà la seva experiència. Totes tres històries són històries de resiliència, lluita pels drets humans i fugides forçades dels seus països d’origen. Tres històries molt diferents i amb molts punts en comú alhora. Es va evidenciar també com el procés d’acollida i rebuda a Catalunya pot variar de gran manera en cada cas, les seves valoracions d’aquesta part van ser diverses, generant així un debat enriquidor tant per a elles com per a les persones assistents a l’acte.
Per primera vegada en més d’un any – i només per segona vegada històricament – la Fundació ACSAR ha apostat per gravar l’acte de principi a fi. A través d’un vídeo i so de qualitat, tota la presentació ha quedat immortalitzada a les xarxes de la fundació. A la plataforma YouTube de l’entitat queda una mostra per a aquelles persones que no pogueren assistir a l’acte o que vulguin reviure alguna de les històries tan impactants que es van poder escoltar. Aquest no pretén ser un fet aïllat, ja que la fundació vol reaparèixer amb força a les xarxes socials i en un paradigma cada vegada més telemàtic, vol ser un actor que pugui també oferir la possibilitat de seguir els actes d’aquesta manera. Així, hi ha la intenció també de poder arribar a un gruix de gent més gran.
Aquest esdeveniment no només va representar un espai per donar a conèixer els testimonis d’aquells que han hagut d’enfrontar-se a les adversitats més cruentes, sinó que també va servir com a crida d’atenció a la comunitat internacional sobre la urgent necessitat d’actuar en pro de la protecció i el respecte dels drets dels refugiats arreu del món. En un moment en què la solidaritat i la compassió són més necessàries que mai, actes com aquest demostren que, mitjançant la unió i l’empatia, és possible construir un món més just i humà per a tots.