Migralab

Després de més de 40 anys oferint un servei d’informació i assessorament, l’organització – parcialment vinculada a CCOO – es veu obligada a tancar les portes davant de dificultats econòmiques. Lamentem aquesta notícia que es tradueix en l’eliminació d’un nou servei de protecció dels drets de les persones migrants a Catalunya.

Segons el darrer sondeig de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de 2025, la societat catalana s’està tornant més reactiva davant la immigració i el feminisme.

Malgrat que la majoria encara veu positiva la diversitat, el suport a limitar l’entrada de persones migrants ha fet un salt espectacular, passant del 44 al 63.7% en només dos anys. Especialment, es remarca un gir a la dreta dels homes joves, que contrasta amb una actitud més oberta de les dones de la mateixa edat.

En un moment on el debat sobre la convivència i els drets és central, aquestes dades ens obliguen a analitzar les causes d’aquest distanciament social i a reforçar els espais de diàleg a fi d’evitar que la desconfiança política segueixi creixent.

L’Hospitalet ha iniciat una prova pilot que automatitza l’assignació de cites per a la Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE), de manera que, un cop hi ha resolució favorable, la cita s’envia automàticament per SMS o correu electrònic. El sistema, ja en funcionament a Castelló i Girona, simplifica el tràmit final, evita intermediaris i podria estendre’s a altres zones de Catalunya si té èxit.

La Seguretat Social va tancar el 2025 amb un rècord de 3,1 milions de treballadors estrangers afiliats. Tot i que el Marroc continua sent el país amb més afiliats totals, els veneçolans han superat els colombians com a principal nacionalitat en noves altes. L’afiliació estrangera ha crescut un 45% des de 2019, representa ja el 14,1% del total i destaca l’augment de les dones, que ja són el 43% dels afiliats no nacionals.

Recomenem l’informe de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM) sobre les migracions arreu del món el 2024. A l’article trobarem no només un document estudi sobre rutes de migracions, evolució de les desigualtats i reflexions sobre governabilitat global sobre les migracions, entre altres; sinó també una web interactiva amb informació molt detallada i desglosada sobre la situació de les migracions a tot el planeta.

Aquest breu article reflexiona en com les polítiques migratòria de la UE es mimetitzen cada vegada més – ja als darrers anys – amb la política (anti)immigratòria de Donald Trump als EUA. Sembla que Meloni es converteix en la punta de llança d’una UE d’extrema-dreta i cada vegada més xenòfoba.

Seguint l’exemple del govern de Meloni, el grup dels vint-i-set passen al Parlament Europeu [on compta amb una acceptació gairebé assegurada] la proposta de poder crear centres de deportació d’immigrants fora de territori europeu. També es rebaixa el suport econòmic a països de la UE amb pressió migratòria i el nombre de reassentaments en un pas més cap a l’enduriment importantíssim de la política migratòria de la UE.

A vegades la centralització del debat sobre la immigració porta a premisses i axiomes que no s’haurien d’assumir ni plantejar. Les migracions són un fenomen natural i, en molts casos, una via per la supervivència. De tota manera, també està bé tenir les dades necessàries per desmentir certes desinformacions.

Dades com les que descriu l’article de La Vanguardia són la raó per la que cal continuar promovent la sensibilització en matèria de migracions i mobilitat internacional. Cal protegir al jovent – i a tothom – dels perillosos discursos d’odi dels grups polítics xenòfobs.

Fa anys que demanar cita per sol·licitar protecció internacional s’ha tornat una odissea a Catalunya. Tant és així, que fins i tot s’ha creat un mercat dins l’economia submergida per vendre aquestes cites. Cal posar solució a la saturació del sistema de sol·licituds d’asil per tal de complir amb els principis del dret internacional humanitari.

De 125.000 refugiats acollits el 2024 a 7.500 previstos el 2026. L’administració de Donald Trump restringeix greument l’entrada de persones refugiades al país, vulnerant el dret a refugi de moltes persones sobretot de Centreamèrica i Sud Amèrica. Cal tenir en compte l’impacte que pot tenir això a escala global tant per les persones afectades directament com “l’efecte domino” que això pot generar.

Gairebé cinc mesos després de la seva aprovació, sindicats i associacions denuncien la manca de personal a les oficines, l’augment dels temps d’espera i una major vulnerabilitat per als sol·licitants d’asil.

El col·lectiu recorre a la Generalitat com a via per frenar un desallotjament ja acordat per la justícia i demana “alternatives” per viure.

La ILP per regularitzar mig milió de migrants porta més de 15 mesos bloquejada al Congrés i les converses han tornat a encallar-se des de principis d’estiu.

La Universitat de Barcelona ofereix deu ajuts per a persones sol·licitants de protecció internacional matriculades o admeses en estudis oficials durant el curs 2025-2026. Les beques que cobreixen les taxes universitàries i es poden sol·licitar fins al 20 de novembre de 2025.

Una vegada més, les xarxes socials són motor de discursos xenòfobs que, com veiem, poden acabar en actes de terrorisme violent en contra de persones migrants.

El partit de Santiago Abascal continua promovent discursos xenòfobs que fan augmentar el punt de mira i la discriminació sobre totes les persones nouvingudes. Cal fer front al seu discurs a través d’estudi fonamentat i dades reals.

El nou reglament d’estrangeria busca agilitzar regularitzacions i podria beneficiar 300.000 persones l’any, però ONG i el Defensor del Poble alerten que pot agreujar la situació de sol·licitants d’asil i menors. El PSOE s’obre a tramitar la ILP per a una regularització extraordinària.

L’informe del CEAR destaca certes dades sobre asil i refugi tant a escala nacional com europea durant el passat 2024.

Després de mesos de negociacions, Junts i el PSOE arriben a un acord per al “repartiment de menors migrants” que es trobaven a les Canàries. Un repartiment que instrumentalitza, una vegada més, la qüestió migratòria sense introduir canvis competencials ni en la distribució de recursos.

La resolució del TSJA reconeix que les devolucions que està realitzant la Delegació del Govern de Ceuta sobre persones que entren nedant o en embarcacions a la ciutat no tenen empara legal.

En contra del que certs discursos d’odi difonen, un estudi de la UAB demostra que fins a un 84% de joves migrants provinents de centres d’acollida ja haurien treballat abans d’arribar als 26 anys.

Llistat de l’Idescat sobre la població estrangera residient a Catalunya dividida per països d’origen. També s’hi troben dades desglossades per gènere, edat i lloc de residència, entre altres.

El pre-acord entre Junts i el PSOE permetria a la Generalitat assumir les competències en immigració, incloent-hi el control fronterer, la gestió dels CIEs, l’expedició de NIEs i les ordres d’expulsió. Aquesta delegació de responsabilitats serà clau per a la gestió autonòmica, però caldrà seguir de prop la seva aplicació i coordinació amb els tribunals, en cas que la llei s’aprovi.

Per enfocar les polítiques públiques en integració i acollida, cal considerar la distribució de la població migrant a Catalunya. Aquest article ofereix dades sobre la població migrant desglossades per comarques. Les dades mostren una creixent població migrant, amb més concentració en algunes comarques i municipis. La diversitat d’orígens és àmplia, amb una població jove i una lleugera majoria masculina, tot i les variacions per nacionalitat i territori.

A conseqüència de la DANA, el govern espanyol ha aprovat una regularització temporal d’un any per a més de 25.000 persones migrants afectades, permetent-los residir i treballar legalment. No obstant això, la mesura és insuficient, ja que molts demanen una regularització definitiva que garanteixi drets laborals i socials a llarg termini, més enllà de la solució temporal proposada.

A manera de decàleg, a partir de deu afirmacions, aquesta Nota Internacional aborda totes aquestes qüestions. No ofereix receptes, però sí recull reflexions, assenyala dilemes i apunta a possibles alternatives. Tot això amb l’objectiu de pensar conjuntament una qüestió tan fonamental –per a tots i per a les nostres democràcies– com la forma en què volem seguir parlant sobre immigració.

Des de la Fundació ACSAR recomanem i agraïm l’existència d’aquesta guia pràctica, que exposa els procediments per sol·licitar asil a Catalunya, especialment per a les persones colombianes que busquen protecció davant la violència i persecució al seu país. La guia ofereix informació clau sobre drets, deures i recursos disponibles per als sol·licitants d’asil.

Les polítiques de regularització a França, inspirades en Trump, són un perill per a una Europa ja polaritzada i amb discursos xenòfobs en auge. Limitar l’accés a la regularització només a certs sectors i amb més temps de residència pot agreujar la divisió social i minvar la cohesió.

L’article destaca com les migracions han configurat històricament les societats mediterrànies, fent del Mediterrani un espai de connexió i interacció. Critica les polítiques europees actuals que han tancat fronteres i criminalitzat la migració, malgrat els beneficis econòmics dels migrants. A més, assenyala que el Mediterrani ha estat sempre un espai en moviment, amb intercanvis culturals i econòmics entre continents.

L’article del CEAR recull dades de l’OIM que mostren com el Mar Mediterrani ha seguit sent un cementiri per a una gran part de les persones que han intentat creuar-lo buscant fugir de situacions de guerra o inseguretat per diversitat de motius

Recomanem fer un cop d’ull a la web Deshumanitzades: Camins migratoris travessats per la burocràcia, el racisme i el patriarcat. Es tracta d’un portal on trobareu informació i dades sobre l’estat de la immigració a Catalunya. Hi destaca l’anàlisi de la situació de les persones provinents d’Amèrica Llatina i la perspectiva de gènere. De la mateixa manera, s’hi poden trobar recursos multimèdia i entrevistes a dones refugiades. Una web molt interactiva i recursos impactants.

Moltes vegades no es mira més enllà de les fronteres per veure quines són les raons dels milions de persones que migren cada any. La Revista Yemayá publica aquest article on explica com un país ric en minerals no pot obtenir els beneficis de la seva venta obligant a centenars de milers de persones a fugir de la pobresa. Malgrat les violències, moltes dones emprenen també la ruta de la migració.

VÍDEO: L’objectiu d’aquesta taula rodona és examinar com Catalunya està integrant les migracions en la seva memòria col·lectiva i identificar accions específiques que puguin servir per a elaborar polítiques en torn a la memòria col·lectiva migratòria. Per a abordar aquest tema, s’analitza l’evolució de la memòria col·lectiva migratòria a Catalunya, així com la seva diversitat entre les distintes poblacions del territori, per a comprendre com aquests factors han definit a Catalunya.

La nova reforma del reglament de la Llei d’estrangeria, que el govern espanyol aprovarà aquest dimarts, simplificarà els requisits per obtenir permisos de residència i treball i oferirà una via excepcional per regularitzar els sol·licitants d’asil a qui se’ls hagi denegat la petició, beneficiant milers de migrants en situació irregular. El paper de les ONGs i altres administracions haurà de ser monitoritzar la implementació d’aquesta reforma i analitzar el seu impacte real, tal i com es procura des dels informes anuals de l’estat de la immigració a Catalunya de la Fundació ACSAR.

Aquest segon volum de l’informe “En aquest viatge, a ningú li importa si vius o mors,” publicat per l’OIM, el CMM i l’ACNUR, destaca els riscos de protecció que enfronten els refugiats i migrants a la ruta del Mediterrani Central. L’informe busca reduir el sofriment durant aquests viatges i crida a l’acció per abordar les causes arrel de la desplaçament i crear vies segures de migració.

Aquest article d’El Periódico explica com el Nou Pacte Europeu de Migració i Asil comença a demostrar ser una eina d’externalització de fronteres molt perillosa. El pacte entre Itàlia i Albània és l’inici del que pot ser una accentuació de la manca de drets humans per a les persones que migren a Europa en busca d’asil i refugi

Les rutes migratòries són moltes vegades extremadament insegures. En aquest cas, traficants d’éssers humans obligaren a més de dues-centes persones a retonar cap a Djibouti des del Iemen. El resultat: una cinquantena de morts i més d’un centenar de desapareguts. És molt important recordar que situacions com aquestes es dónen al món de manera diària. Cal obrir les portes a totes aquelles persones que fugen de situacions d’aquest caire i lluitar conjuntament per evitar que es puguin donar

Més d’un milió de persones desplaçades internament davant els atacs aeris de les forces militars d’Israel i l’amenaça d’una invasió terrestre durant les pròximes setmanes a un país – el Líban – que ja prèviament afrontava una situació molt complexe pel que fa a població refugiada. Segons Nacions Unides més de 100.000 persones ja s’haurien refugiat a Síria. Cal recordar que al Líban hi ha més d’1,5 milions de refugiats sirians i que Síria és un país també en guerra. És important seguir els moviments migratoris de la regió i estar preparades per la rebuda de persones.

L’externalització dels controls de fluxes migratoris de la UE i els seus estats membres ha entrat fa temps a un terreny molt perillós. La contractació de guardacostes involucrats en milícies armades al Mediterrani està provocant que situacions de violència armada injustificada sigui cada vegada més habitual. La UE mira cap una altra banda mentre s’aproven noves lleis d’estrangeria que posen encara en més perill a aquelles persones que han de fugir de casa seva per salvar la seva vida.

Des de principi d’any, Espanya ha rebut més de 100.000 peticions d’asil, però només n’ha aprovat el 4,34%. Tot i que la majoria de les sol·licituds provenen de Veneçuela, Colòmbia i Perú, el país que més reconeixements d’asil obté és Mali, amb un 99% d’aprovacions a causa de la seva situació crítica. Aquesta setmana (setembre del 2024) 200 persones sol·licitants arribaran a Tossa de Mar. Durant el procés, que pot durar fins a 18 mesos, l’Estat ha de garantir l’allotjament i la seguretat dels demandants, a la ciutat costenera s’allotjaran de manera provisional.

Els estrangers a Espanya es concentren en sectors específics segons la seva nacionalitat. Per exemple, gairebé la meitat dels xinesos treballen en el comerç, mentre que un terç dels marroquins estan ocupats en l’agricultura. Altres grups, com els romanesos, es dediquen majoritàriament a la construcció, i molts llatinoamericans treballen en serveis domèstics i de cures. Aquestes tendències reflecteixen les necessitats del mercat laboral espanyol i les habilitats dels migrants.

Article de Ferran Moreno que recull el relat de joves que han arribat a Catalunya els últims anys i que intenten obviar els discursos d’odi i les discussions polítiques sobre el seu col·lectiu.

Els centres d’acollida de menors de les canàries es troben en una situació de saturació insostenible a causa de l’arribada de joves migrants. Davant d’aquesta situació, els partits espanyols, després de setmanes de negociacions, han arribat a un acord sota mínims que delega la responsabilitat a les comunitats de manera voluntària. Catalunya s’absté al no estar d’acord amb les dades utilitzades per fer el repartiment.

L’article de Rafik Arfaoui analitza l’arribada de sol·licitants d’asil a les zones rurals i petites ciutats de la regió d’Auvergne-rhône-alpes a França des de 2015. Amb un enfocament etnogràfic i cartogràfic participatiu, l’estudi revela com aquestes comunitats locals s’han transformat per acollir els sol·licitants d’asil, destacant la solidaritat i les adaptacions espacials en llocs amb capacitats limitades.

Només uns mesos  més tard de l’aprovació del Nou Pacte de Migració Europeu, pacte de la UE molt criticat per entitats defensores de DDHH per ser un perill pels drets de les persones sol·licitants d’asil, alguns Estats Membres firmen ara una carta demanant anar encara més enllà. La carta, liderada pel primer ministre danès, Mette Frederiksen, demana una externalització del mateix procés de demanda d’asil seguint una política a la que anomenen “zero sol·licitants d’asil”. La carta la signen Dinamarca, la República Txeca, Àustria, Polònia, Grècia, Itàlia, els països bàltics, Malta i Bulgària. Aquesta carta és un perill pels drets humans de totes aquelles persones que han de fugir de casa seva i incentiva els ideals i discursos xenòfobs ja a l’alça a tot Europa.

L’OIM ha publicat el seu informe anual sobre migració. L’informe inclou, a la part I, dades i informació essencial sobre la migració i les persones migrants, i a la part II, una anàlisi empírica i equilibrada sobre qüestions complexes i emergents relacionades amb la migració.

El Regne Unit firma un acord amb el país centre africà per la deportació de persones que arriben al país britànic de manera irregular. Organitzacions defensores dels drets humans alerten del perill de la creació de tal precedent, així com de la por de que sigui un primer pas cap a un pla més ampli.

La gestió política i la repressió policial del moviment de persones s’ha convertit en una “qüestió de seguretat” aparentment crucial per a les societats europees, impulsada per una securitització que promou la venda de tecnologies frontereres i fomenta un racisme institucional profund, tot mentre s’externalitzen les responsabilitats i les violacions de drets humans a les fronteres i s’ignora el context geopolític global que influeix en els moviments migratoris.

Arran de l’aprovació del nou pacte europeu per al control de l’arribada de migrants i refugiades al territori de la unió europea, són moltes les entitats defensores de drets humans que han expressat la seva preocupació envers la legislació resultant. Des de la fundació destaquem l’informe que ha presentat la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), tot i que animem a continuar amb la recerca a través d’altres entitats com amnistia internacional, el CEAR o Save the Children, entre altres.