Contribuint a l’exercici i defensa del dret a la salut mental de la població refugiada als camps de Beddawi i Naher Bared

Període d’execució: 2023 – 2024

El projecte Contribuint a l’exercici i defensa del dret a la salut mental de la població refugiada als camps de Beddawi i Naher Bared, desenvolupat entre 2023 i 2024, ha estat una intervenció fonamental per garantir el dret a la salut mental de la població refugiada en situació vulnerable als camps de Beddawi i Naher Bared, Governació del Nord del Líban. Finançat per l’ACCD, ha estat gestionat per la Fundació Privada ACSAR com a entitat gestora, implementat per BAS (National Institution of Social Care and Vocational Training – NISCVT) i amb la col·laboració de CIEMEN, en un context de crisi multidimensional —la més greu des de la guerra civil— que amenaça amb la fallida de l’Estat i agreuja l’exclusió social i les vulneracions sistemàtiques dels drets fonamentals de la població refugiada.

El període del projecte ha estat excepcionalment complex per al Líban. A la deterioració socioeconòmic, amb depreciació de la moneda, pobresa extrema i col·lapse dels serveis públics, se li suma l’alta incidència d’estrès, angoixa i risc de violència entre dones i infants refugiats, que no tenen accés a serveis especialitzats de salut mental. Els camps de Beddawi i Naher Bared pateixen sobreocupació i manca d’oportunitats, fet que incrementa la pressió sobre estructures ja fràgils i agreuja les necessitats psicosocials de famílies que viuen en condicions precàries.

En aquest context d’incertesa i exclusió, garantir espais segurs i serveis especialitzats de salut mental ha estat no només pertinent, sinó imprescindible. BAS ha assegurat l’accés a atenció psicosocial per a la infància refugiada i les seves famílies, reforçant la protecció emocional en entorns d’estrès continuat, experiències traumàtiques i inestabilitat. L’intervenció ha abordat tant les necessitats de residents crònics com de famílies recentment afectades per la crisi multidimensional.

Un element central ha estat l’enfocament comunitari, multidisciplinari i basat en drets humans amb perspectiva de gènere, situant les persones refugiades com a titulars de drets (TD). Hi han participat activament TD (infància i famílies), TR (equip de BAS, UNRWA, ACSAR, CIEMEN) i TO (autoritats dels camps). La participació directa ha estat clau per identificar necessitats reals i dissenyar respostes ajustades, fomentant corresponsabilitat i dinàmiques de suport mutu.

Malgrat l’adversitat extrema, BAS ha assolit els objectius previstos, amb atenció terapèutica especialitzada per a més de 550 infants i 50 mares, suport psicosocial a 450 famílies i tallers d’empoderament. La resiliència de l’equip local ha mantingut els centres operatius quan altres estructures van col·lapsar. El seguiment continu de ACSAR i CIEMEN ha permès adaptar el projecte a les circumstàncies canviants.

Un aprenentatge fonamental ha estat la formació contínua del personal de BAS, que ha ampliat habilitats en violència de gènere, emergència climàtica i resolució de problemes, garantint qualitat i sostenibilitat. La crisi ha evidenciat límits institucionals, però ha consolidat aliances amb UNRWA i xarxes locals. Els comitès familiars han emergit com a xarxes sòlides de suport infantil, amb gran capacitat d’organització col·lectiva.

Les campanyes de sensibilització sobre TEA i maltractament infantil, juntament amb espais d’incidència amb autoritats, han donat visibilitat al dret a la salut mental. L’acció internacional —gira europea i participació a la 76a Assemblea Mundial de la Salut— ha amplificat el clam per la dignitat de la infància refugiada.

Tot i els resultats, les necessitats persisteixen enmig de precarietat estructural. ACSAR, BAS i CIEMEN reafirmen que la cooperació, des de la proximitat comunitària i compromís amb els drets humans, genera impactes reals en contextos de col·lapse com els camps del nord del Líban.