Infància, DDHH i salut mental amb enfocament comunitari al sud del Líban

Període d’execució: 2021-2022

El projecte Infància, DDHH i salut mental amb enfocament comunitari al sud del Líban, desenvolupat al llarg de 2021-2022, ha estat una intervenció essencial per millorar el dret a la salut mental d’infants i famílies refugiades palestines, sirianes i libaneses vulnerables a l’àrea de Tir, governació sud del Líban. Finançat per la Fundació “la Caixa”, ha estat gestionat per la Fundació Privada ACSAR com a entitat gestora, implementat per BAS (National Institution of Social Care and Vocational Training – NISCVT) i col·laborat per l’Associació Catalunya-Líban com a entitat partenariada, en un context de crisi econòmica estructural, pandèmia COVID-19 i manca d’accés a serveis bàsics que agreugen la vulnerabilitat de la infància.

El període del projecte ha estat particularment difícil per al Líban. A la depreciació de la moneda, l’augment de pobresa i el col·lapse dels serveis públics s’ha sumat l’impacte de la COVID-19, que ha incrementat l’estrès, l’ansietat i l’estigma social entorn de la salut mental als camps de refugiats. Tot i que el sud no ha estat el focus principal de desplaçaments massius, ha rebut pressió addicional sobre serveis ja limitats, agreujant les necessitats psicosocials d’infants que viuen en habitatges precaris i famílies amb inestabilitat econòmica.

En aquest context d’incertesa i precarietat, oferir espais segurs de suport en salut mental ha estat clau. BAS ha proporcionat atenció psicosocial directa per a la infància i famílies, abordant l’estrès crònic, experiències traumàtiques i manca d’oportunitats, tant per a residents crònics dels camps com per a noves famílies afectades per la crisi.

Un eix central ha estat l’enfocament comunitari basat en drets humans, posicionant les persones refugiades com a titulars de drets (TD). La participació activa de famílies i infants en la identificació de necessitats i disseny de respostes ha estat determinant per ajustar activitats a realitats locals, fomentant corresponsabilitat i suport mutu dins de les comunitats.

Malgrat l’adversitat extrema, BAS ha complert els objectius i superat el nombre de beneficiaris previst, demostrant la qualitat del treball i la demanda latent de serveis. La resiliència de l’equip local ha mantingut els centres actius quan altres estructures van fallar. El seguiment continu de ACSAR ha permès adaptacions flexibles davant canvis emergents.

Un aprenentatge fonamental ha estat reforçar la formació contínua del personal de BAS per assegurar qualitat i transferència de competències. Això garanteix impacte a mitjà i llarg termini, amb professionals capacitades per formar futures generacions i integrar la formació com a eix permanent.

La crisi ha revelat límits en la coordinació institucional —el Ministeri de Salut va prioritzar emergències—, però ha obert aliances amb societat civil i xarxes locals més àgils. Els comitès de famílies de BAS s’han consolidat com a xarxes de suport infantil, establint vincles intercentres i mostrant capacitat d’organització col·lectiva en context sociosanitària.

Tot i els avenços, les necessitats persisteixen enmig de precarietat estructural als camps. ACSAR, BAS i Associació Catalunya-Líban reafirmen que la cooperació internacional, des de la proximitat comunitària i compromís amb la dignitat humana, genera canvis reals en drets de la infància, fins i tot en escenaris de fragilitat extrema al sud del Líban.