Període d’execució: 2024
El projecte Salud mental en los campos de refugiados palestinos del norte del Líbano: un enfoque comunitario, desenvolupat al llarg del 2024, ha estat una intervenció fonamental per garantir el dret a la salut mental de la població refugiada palestina resident als camps de Beddawi i Nahr Bared, al nord del Líban. El projecte ha estat finançat per la Fundació la Caixa i implementat per l’entitat sòcia local Beit Atfal Assumoud (National Institution of Social Care and Vocational Training – NISCVT), amb la col·laboració de la Fundació ACSAR, en un context marcat per una crisi estructural profunda i una escalada bèl·lica que ha agreujat encara més la situació de vulnerabilitat de la població refugiada.
L’any 2024 ha estat especialment complex per al país. A la crisi econòmica, política i social que el Líban arrossega des de fa anys, amb una forta depreciació de la moneda, l’augment de la pobresa i el debilitament dels serveis públics, s’hi han afegit els atacs aeris i terrestres israelians en territori libanès en el marc del conflicte regional. Tot i que la zona nord no ha estat la més castigada, sí que ha patit episodis d’inseguretat i ha rebut un volum important de persones desplaçades internes procedents d’altres zones del país. Aquesta situació ha incrementat la pressió sobre uns serveis ja limitats i ha agreujat les necessitats psicosocials d’infants i famílies refugiades que viuen als camps.
En aquest context d’incertesa, por i precarietat creixent, garantir espais segurs i serveis especialitzats de suport en salut mental ha estat no només pertinent, sinó imprescindible. El projecte ha contribuït a assegurar l’accés a atenció psicosocial per a la infància i les seves famílies, reforçant la protecció emocional en un entorn marcat per l’exposició continuada a l’estrès, les experiències traumàtiques i la manca d’oportunitats. Molts infants viuen en habitatges sobreocupats, amb dificultats per accedir a serveis bàsics i amb una forta inestabilitat econòmica que afecta directament el seu benestar emocional. En aquest sentit, el projecte ha ofert un suport essencial tant per a les famílies que ja residien als camps com per a aquelles que hi han arribat arran dels desplaçaments interns.
Un dels elements centrals de la intervenció ha estat l’enfocament comunitari i basat en drets humans, situant les persones refugiades com a titulars de drets i no com a simples receptores d’assistència. L’experiència ha confirmat la importància de comptar amb la participació activa de la població destinatària en la identificació de necessitats i en el disseny de respostes. Més enllà de les anàlisis tècniques externes, el retorn directe de les famílies i dels infants ha estat clau per ajustar les activitats a les problemàtiques reals de la comunitat. Aquesta participació ha reforçat el sentiment de corresponsabilitat i ha contribuït a generar dinàmiques de suport mutu dins dels camps.
Malgrat el context extremadament advers, el projecte ha assolit els objectius establerts inicialment i ha superat el nombre de persones beneficiàries previst. Aquest fet posa de manifest tant la qualitat del treball realitzat com la gran necessitat existent de serveis de salut mental en aquests entorns. La capacitat de resiliència demostrada per l’equip de Beit Atfal Assumoud ha estat determinant per mantenir els centres operatius en un moment en què moltes estructures del país han vist reduïda o interrompuda la seva activitat. La comunicació constant entre la Fundació ACSAR i l’equip local ha permès fer un seguiment continuat del projecte i adaptar-lo a les circumstàncies canviants derivades de la situació d’emergència.
Un altre dels aprenentatges clau ha estat la necessitat de reforçar la formació contínua de l’equip professional local per garantir no només un servei de qualitat, sinó també la sostenibilitat del coneixement generat. Consolidar un equip especialitzat amb capacitat de transmetre competències i metodologies és fonamental per assegurar la continuïtat de l’impacte a mitjà i llarg termini. Tot i els avenços assolits, encara cal aprofundir en aquest procés perquè les professionals formades puguin esdevenir referents i formadores de futures generacions, integrant la capacitació permanent com un eix estructural de les intervencions.
La crisi viscuda durant el 2024 també ha evidenciat els límits de la coordinació institucional en contextos d’emergència. El Ministeri de Sanitat libanès, amb qui l’entitat local manté acords de col·laboració, ha hagut de prioritzar altres fronts derivats del conflicte, fet que ha reduït la seva capacitat d’implicació en el projecte. Tanmateix, aquesta dificultat s’ha convertit en una oportunitat per reforçar les aliances amb altres organitzacions de la societat civil i amb xarxes locals, ampliant els espais de coordinació i derivació de casos. La col·laboració amb altres actors per al tractament de situacions específiques ha resultat fins i tot més àgil i productiva del que s’havia previst inicialment.
Els comitès de famílies han tingut un paper especialment rellevant en aquest procés, consolidant-se com a xarxes sòlides de suport per a la infància i establint vincles amb altres comitès de diferents centres del país. En un context de greu crisi sociosanitària, aquestes estructures comunitàries han demostrat una gran capacitat d’organització i de resposta col·lectiva, reforçant la cohesió social i la protecció dels infants.
Tot i els resultats assolits, el projecte també ha posat de manifest que encara som lluny d’una situació ideal. Les necessitats en matèria de salut mental continuen sent elevades i les condicions de vida als camps segueixen marcades per la precarietat estructural. Aquest projecte ha representat un pas ferm en la defensa i l’exercici del dret a la salut mental de la població refugiada, especialment de la infància, però els desafiaments existents exigeixen un compromís sostingut i una millora constant de les estratègies d’intervenció. Cal continuar treballant des d’una perspectiva interdisciplinària que integri els factors socials, familiars i emocionals que incideixen en la qualitat de vida, ampliant la cobertura i reforçant els àmbits on el suport és més urgent.
Des de la Fundació ACSAR i en acord amb Beit Atfal Assumoud, es reafirma que la cooperació internacional continua sent un pilar essencial per garantir l’accés a drets bàsics en contextos com el del nord del Líban. És a través d’aquestes aliances que es poden assolir avenços reals en la defensa dels drets humans i dels drets de la infància en entorns de desplaçament forçat. El projecte desenvolupat durant el 2024 ha demostrat que, fins i tot en escenaris marcats per la guerra i la inestabilitat, és possible generar impactes significatius si es treballa des de la proximitat comunitària, la professionalitat i el compromís amb la dignitat i els drets de les persones refugiades.
Finançador
Soci local
