Des de la Fundació ACSAR aplaudim l’existència d’un procés de regularització extraordinària per a persones migrades en situació administrativa irregular. Per altra banda, tenim critiques al procediment.

Considerem que és necessari remarcar com la forma d’aquesta regularització extraordinària pot no adequar-se a moltes realitats i, per tant, deixa fora del procés a persones que compleixen les condicions per adherir-s’hi.

Primerament, ens trobem amb un problema d’arrel que és estructural i sistèmic. Hi ha una greu falta de recursos – sobretot humans – per a les gestions administratives en l’àmbit de migracions, d’asil i de protecció internacional. D’aquesta manera, tot i existir processos de regularització i drets per a persones nouvingudes, el bloqueig del sistema i la inexistència de cites limita de manera directa l’accés a aquests.

En aquest cas, l’habilitació de nous centres on poder presentar documentació – així com oficines de Correus – és una iniciativa tan bona com insuficient. La manca d’espais no es restringeix a la fase de presentació de documents, sinó que es manifesta també en les etapes prèvies, especialment en els processos d’obtenció de la documentació i d’emplenament dels formularis. Aquests passos depenen en una gran part d’entitats no governamentals amb recursos limitats i poc marge de maniobra davant d’un procés de la magnitud de l’actual.

Hi ha però, també altres complicacions burocràtiques per a accedir a la regularització.

En certs casos, l’obtenció d’antecedents penals dels darrers cinc anys al país d’origen pot arribar a fer-se impossible. Hi ha països que – sigui per una situació d’inestabilitat política, guerra o inoperativitat – no tindran la capacitat d’oferir aquesta documentació. La solució donada en aquests casos, presentant la prova de no resposta i deixant a mans del Departament de Justícia l’obtenció – o no – d’aquest document a través de la via diplomàtica, deixa a la sort la regularització de moltes persones.

Finalment, l’obtenció d’un certificat de vulnerabilitat – obligatòria en alguns casos per a poder accedir al tràmit – és llegida des de la Fundació ACSAR com a una trava burocràtica sense massa explicació. Les altres condicions per accedir al tràmit porten necessàriament a una situació de vulnerabilitat o perill de vulnerabilitat. És a dir, persones que porten a l’Estat Espanyol un mínim de 5 mesos en situació irregular i, per tant, sense permís de residència ni treball, estan per se en una situació clara de vulnerabilitat.

A més, aquest certificat ha d’estar segellat per serveis socials o entitats RECEX. Altra vegada, en aquestes hi ha una evident limitació de recursos humans per a fer front a la demanda massiva de certificats.

És difícil que un procés de tal magnitud es pugui adaptar en forma a totes les realitats, ja que parlem segons càlculs aproximats de més de mig milió de casos i persones.

És precisament per tot això, proposem el següent:

  • cal per una banda formular aquests processos de manera més flexible
  • dotar-los de manera que hi pugui haver recursos humans suficients perquè totes les persones puguin accedir als seus drets. Dret a migrar, dret a una vida digna.
  • adaptar els tràmits burocràtics a les diferents realitats de les persones migrades a Espanya i Catalunya, així com d’una major inversió en recursos per a la seva tramitació.

Des de la Fundació ACSAR, volem reiterar tot el nostre suport a la iniciativa per a la regularització extraordinària de persones migrades.