Seminari sobre racisme institucional

El 22 d’octubre es va celebrar el seminari sobre racisme institucional de l’Observatori de les Migracions i el Refugi a Catalunya de la Fundació ACSAR. Aquest és un projecte actiu des del 2019 que serveix com a fòrum d’investigació i difusió sobre la mobilitat internacional a Catalunya, l’asil i el refugi i que es fonamenta sobre els pilars de la recerca, la sensibilització i la incidència política.

En aquest cas, va semblar important posar sobre la taula com les mateixes institucions, a través dels diferents cossos que la conformen, són responsables de manera directa o indirecta de dinàmiques discriminatòries i racistes cap a persones nouvingudes o racialitzades.

Es poden analitzar molts aspectes d’aquestes dinàmiques igual que es poden assenyalar molts espais on aquestes es donen. En tot cas, aquesta vegada el seminari es va centrar en els següents aspectes:

• La llei d’estrangeria i el dret al sufragi
• El tracte amb les dones migrades en situacions de violència masclista
• Traves burocràtiques per obtenir documentació
• Irregularitats en processos de detencions il·legals a persones migrants
• La importància del racisme institucional com a facilitador dels grups d’extrema dreta a Catalunya, Espanya i Europa.

Per tractar aquests temes, el seminari va comptar amb la participació de tres ponents amb llargs i transcorreguts currículums i experiències.

Per començar, vam disposar de la participació de la Sra. Salwa el Gharbi. És investigadora social, consultora i formadora amb expertesa en migracions i atenció a les diversitats amb experiència de molts anys en gestió, coordinació i participació en diversos projectes nacionals i internacionals lligats sobretot a l’àmbit de la UNESCO. De fet, va ser directora del Departament de DDHH de la UNESCO a Catalunya durant més d’una dècada.

A més, és actualment presidenta de la Diàspora a l’Assemblea Mundial Amaziga, presidenta i fundadora de l’Associació de Dones Amazigues de Catalunya i coordinadora de diferents grups del Consell Nacional de Dones de Catalunya, entre molts altres càrrecs.

En aquest cas, la seva participació es valorava sobretot pel seu paper com a diputada al Parlament de Catalunya i el seu rol en la redacció de la Llei per la Igualtat i la no Discriminació. És, a més, patrona de la Fundació ACSAR.

Seguidament, va ser el torn de la periodista i comunicadora Berta Camprubí. Col·laboradora i membre del Consell Rector de la revista LaDirecta i amb deu anys d’experiència a Amèrica Llatina fent de freelance per mitjans com El Salto o eldiario.es, la seva experiència en el seguiment de casos de racisme institucional amb testimonis concrets van donar peu a una ponència molt exemplificadora.

Cal destacar també el seu rol com a acompanyant al Consejo Regional Indígena del Cauca a Colòmbia i en la creació dels documentals Cuidar entre terres, Viure la mort i Recuperar la llum. És també membre de la Plataforma Justícia para Brian Ríos.

Finalment, va ser el torn del Sr. David Karvala, activista als moviments socials de Barcelona des de fa més de trenta anys. En aquest cas la seva visió des d’una perspectiva antifeixista i les seves idees en la connexió entre el racisme institucional i l’augment de l’extrema dreta van ser també especialment rellevants.

El David és migrant finlandès que va créixer al Regne Unit. Un cop a Catalunya va fundar la Plataforma Unitat contra el Feixisme i el Racisme, activa encara avui dia. Ha participat activament també de diverses xarxes anticapitalistes. Compta amb tres publicacions: per una banda, una redacció pròpia titulada Antifascismo del 99%; i per altra, dues coordinacions anomenades Combatir la Islamofóbia i Migracions: Obrir les fronteres d’un món desigual.

L’acte va tenir una durada total de dues hores. La primera va ser enfocada a les ponències de cada una de les tres ponents, amb alguna aportació puntual per part del públic assistent a l’acte. La segona hora va consistir en un debat actiu entre aquest públic i les mateixes ponents.

Entre les idees de les persones que van participar des del públic hi destaquen la importància de l’educació i formació de les docents en matèria d’immigració; la problemàtica existent en qüestions d’habitatge que es veu greument amplificada per les persones migrants – sobretot racialitzades – i les diferències en processos d’inclusió de persones migrants de diferents països fins i tot en casos de països veïns.

Com s’ha esmentat anteriorment, el racisme institucional és una temàtica que agrupa una diversitat de subtemàtiques molt gran, i és gairebé impossible incloure totes les perspectives i problemàtiques en un sol acte. Molts temes van quedar oberts i això reforça la idea de necessitat d’espais de trobada per poder debatre i reflexionar entorn aquestes qüestions.

Com altres vegades, la Fundació ACSAR va fer ús de la sala Espai Assemblea, a l’edifici de CCOO. Aquesta és una sala recentment reformada que cobreix tots els requesits tècnics necessaris per a un acte d’aquestes característiques.

Per manca de pressupost, l’acte no va poder ser gravat i publicat a les xarxes tal com hagués estat idoni. En canvi, sí que es van recollir enquestes d’entre les persones assistents com a termòmetre de la qualitat de l’esdeveniment i per demanar suggeriments de cara al futur.