Contenidos

El 22 de octubre se celebró el seminario sobre racismo institucional del Observatorio de las Migraciones y el Refugio en Cataluña de la Fundación ACSAR. Este es un proyecto activo desde 2019 que sirve como foro de investigación y difusión sobre la movilidad internacional en Cataluña, el asilo y el refugio, y que se fundamenta en los pilares de la investigación, la sensibilización y la incidencia política.

En este caso, se consideró importante poner sobre la mesa cómo las propias instituciones, a través de los distintos cuerpos que las conforman, son responsables de manera directa o indirecta de dinámicas discriminatorias y racistas hacia personas recién llegadas o racializadas.

Se pueden analizar muchos aspectos de estas dinámicas, al igual que se pueden señalar numerosos espacios donde estas se producen. En cualquier caso, en esta ocasión el seminario se centró en los siguientes aspectos:

  • La Ley de Extranjería y el derecho al sufragio

  • El trato hacia mujeres migradas en situaciones de violencia machista

  • Trabas burocráticas para la obtención de documentación

  • Irregularidades en procesos de detenciones ilegales de personas migrantes

  • La importancia del racismo institucional como facilitador del crecimiento de grupos de extrema derecha en Cataluña, España y Europa

Para abordar estos temas, el seminario contó con la participación de tres ponentes con amplias trayectorias y experiencia.

En primer lugar, se contó con la participación de la Sra. Salwa el Gharbi, investigadora social, consultora y formadora especializada en migraciones y atención a la diversidad, con una amplia experiencia en gestión, coordinación y participación en diversos proyectos nacionales e internacionales vinculados especialmente al ámbito de la UNESCO. De hecho, fue directora del Departamento de Derechos Humanos de la UNESCO en Cataluña durante más de una década.

Además, es actualmente presidenta de la Diáspora en la Asamblea Mundial Amazigh, presidenta y fundadora de la Asociación de Mujeres Amazigh de Cataluña y coordinadora de diferentes grupos del Consejo Nacional de Mujeres de Cataluña, entre otros cargos.

En este caso, su participación se valoró especialmente por su papel como diputada en el Parlamento de Cataluña y su rol en la redacción de la Ley para la Igualdad y la No Discriminación. Es, además, patrona de la Fundación ACSAR.

Seguidamente, intervino la periodista y comunicadora Berta Camprubí, colaboradora y miembro del Consejo Rector de la revista LaDirecta, con diez años de experiencia en América Latina como freelance para medios como El Salto o eldiario.es. Su trayectoria en el seguimiento de casos de racismo institucional a partir de testimonios concretos dio lugar a una ponencia especialmente ilustrativa.

Cabe destacar también su labor como acompañante del Consejo Regional Indígena del Cauca en Colombia y su participación en la creación de los documentales Cuidar entre tierras, Viure la mort y Recuperar la llum. Es también miembro de la Plataforma Justicia para Brian Ríos.

Finalmente, intervino el Sr. David Karvala, activista en los movimientos sociales de Barcelona desde hace más de treinta años. Su visión desde una perspectiva antifascista y sus aportaciones sobre la conexión entre racismo institucional y el auge de la extrema derecha resultaron especialmente relevantes.

Karvala es migrante finlandés que creció en el Reino Unido. Una vez en Cataluña, fundó la Plataforma Unitat contra el Feixisme i el Racisme, activa hasta la actualidad. Ha participado también en diversas redes anticapitalistas y es autor de tres publicaciones: una obra propia titulada Antifascismo del 99% y dos obras coordinadas, Combatir la Islamofobia y Migraciones: Abrir las fronteras de un mundo desigual.

El acto tuvo una duración total de dos horas. La primera parte se centró en las ponencias de las tres invitadas, con algunas intervenciones puntuales del público asistente. La segunda hora consistió en un debate activo entre el público y las ponentes.

Entre las aportaciones del público destacó la importancia de la educación y formación del profesorado en materia de inmigración; la problemática existente en materia de vivienda, especialmente agravada en el caso de personas migrantes —sobre todo racializadas—; y las diferencias en los procesos de inclusión de personas migrantes de distintos países, incluso entre países vecinos.

Como se ha mencionado anteriormente, el racismo institucional es una temática que agrupa una gran diversidad de subtemas, y resulta difícil abarcar todas las perspectivas en un único acto. Muchos temas quedaron abiertos, lo que refuerza la necesidad de generar espacios de encuentro para debatir y reflexionar sobre estas cuestiones.

Como en otras ocasiones, la Fundación ACSAR utilizó la sala Espai Assemblea, en el edificio de CCOO. Se trata de una sala recientemente reformada que reúne todos los requisitos técnicos necesarios para un acto de estas características.

Por falta de presupuesto, el acto no pudo ser grabado ni publicado en redes sociales, como habría sido lo ideal. En cambio, sí se recogieron encuestas entre las personas asistentes como termómetro de la calidad del evento y para recabar sugerencias de cara al futuro.

  • La llei d’estrangeria i el dret al sufragi
  • El tracte amb les dones migrades en situacions de violència masclista
  • Traves burocràtiques per obtenir documentació
  • Irregularitats en processos de detencions il·legals a persones migrants
  • La importància del racisme institucional com a facilitador dels grups d’extrema dreta a Catalunya, Espanya i Europa.

Per tractar aquests temes, el seminari va comptar amb la participació de tres ponents amb llargs i transcorreguts currículums i experiències.

Per començar, vam disposar de la participació de la Sra. Salwa el Gharbi. És investigadora social, consultora i formadora amb expertesa en migracions i atenció a les diversitats amb experiència de molts anys en gestió, coordinació i participació en diversos projectes nacionals i internacionals lligats sobretot a l’àmbit de la UNESCO. De fet, va ser directora del Departament de DDHH de la UNESCO a Catalunya durant més d’una dècada.

A més, és actualment presidenta de la Diàspora a l’Assemblea Mundial Amaziga, presidenta i fundadora de l’Associació de Dones Amazigues de Catalunya i coordinadora de diferents grups del Consell Nacional de Dones de Catalunya, entre molts altres càrrecs.

En aquest cas, la seva participació es valorava sobretot pel seu paper com a diputada al Parlament de Catalunya i el seu rol en la redacció de la Llei per la Igualtat i la no Discriminació. És, a més, patrona de la Fundació ACSAR.

Seguidament, va ser el torn de la periodista i comunicadora Berta Camprubí. Col·laboradora i membre del Consell Rector de la revista LaDirecta i amb deu anys d’experiència a Amèrica Llatina fent de freelance per mitjans com El Salto o eldiario.es, la seva experiència en el seguiment de casos de racisme institucional amb testimonis concrets van donar peu a una ponència molt exemplificadora.

Cal destacar també el seu rol com a acompanyant al Consejo Regional Indígena del Cauca a Colòmbia i en la creació dels documentals Cuidar entre terres, Viure la mort i Recuperar la llum. És també membre de la Plataforma Justícia para Brian Ríos.

Finalment, va ser el torn del Sr. David Karvala, activista als moviments socials de Barcelona des de fa més de trenta anys. En aquest cas la seva visió des d’una perspectiva antifeixista i les seves idees en la connexió entre el racisme institucional i l’augment de l’extrema dreta van ser també especialment rellevants.

El David és migrant finlandès que va créixer al Regne Unit. Un cop a Catalunya va fundar la Plataforma Unitat contra el Feixisme i el Racisme, activa encara avui dia. Ha participat activament també de diverses xarxes anticapitalistes. Compta amb tres publicacions: per una banda, una redacció pròpia titulada Antifascismo del 99%; i per altra, dues coordinacions anomenades Combatir la Islamofóbia i Migracions: Obrir les fronteres d’un món desigual.

L’acte va tenir una durada total de dues hores. La primera va ser enfocada a les ponències de cada una de les tres ponents, amb alguna aportació puntual per part del públic assistent a l’acte. La segona hora va consistir en un debat actiu entre aquest públic i les mateixes ponents.

Entre les idees de les persones que van participar des del públic hi destaquen la importància de l’educació i formació de les docents en matèria d’immigració; la problemàtica existent en qüestions d’habitatge que es veu greument amplificada per les persones migrants – sobretot racialitzades – i les diferències en processos d’inclusió de persones migrants de diferents països fins i tot en casos de països veïns.

Com s’ha esmentat anteriorment, el racisme institucional és una temàtica que agrupa una diversitat de subtemàtiques molt gran, i és gairebé impossible incloure totes les perspectives i problemàtiques en un sol acte. Molts temes van quedar oberts i això reforça la idea de necessitat d’espais de trobada per poder debatre i reflexionar entorn aquestes qüestions.

Com altres vegades, la Fundació ACSAR va fer ús de la sala Espai Assemblea, a l’edifici de CCOO. Aquesta és una sala recentment reformada que cobreix tots els requesits tècnics necessaris per a un acte d’aquestes característiques.

Per manca de pressupost, l’acte no va poder ser gravat i publicat a les xarxes tal com hagués estat idoni. En canvi, sí que es van recollir enquestes d’entre les persones assistents com a termòmetre de la qualitat de l’esdeveniment i per demanar suggeriments de cara al futur.