Els tribunals han tombat 232 expulsions de joves migrants de centres de menors a Catalunya des del 2021, basades en proves d’edat criticades per la seva poca fiabilitat. Aquestes valoracions, fetes a més d’un miler de casos en cinc anys, s’han aplicat sovint malgrat documentació com passaports que els acreditaven com a menors.
Els mètodes es critiquen per la seva imprecisió científica –amb marges d’error de fins a 2-4 anys–, ja que no consideren factors ètnics, nutricionals o culturals, i són considerades invasives per organismes com l’ONU, el Consell d’Europa i el Síndic de Greuges. La doctrina del Tribunal Suprem limita el seu ús a casos excepcionals, prioritzant la documentació vàlida i la protecció infantil, però s’apliquen per dubtes subjectius sobre la “fiabilitat” dels documents.
Les expulsions han deixat molts joves desprotegits, exposant-los a risc de sensellarisme, manca d’accés a habitatge o treball, i problemes de salut mental com ansietat i desesperança, segons entitats com Obrim Fronteres i el Síndic de Greuges.