El grup dels vint-i-set de la UE va acordar ahir – 8 de desembre de 2025 – una nova reducció dels estàndards de solidaritat internacional i de l’interès per la protecció del dret internacional humanitari.

El nou Pacte Europeu de Migracions i Asil aprovat a mitjans de 2024 (que entrarà en vigor el juny del 2026) ja era un evident pas cap a la desprotecció de les persones potencials demandants d’asil i protecció internacional. Un enfocament securitari dels reptes migratoris de la UE basat en ideologies racistes i xenòfobes. Aquest nou acord, no només inicia la posada en marxa d’aquest nou pacte, si no que rebaixa encara més la coordinació i solidaritat entre països de la institució europea.

La rebaixa d’ajudes a països que afronten més pressió migratòria – Xipre, Grècia, Itàlia i Espanya – que s’haurien de destinar a la gestió migratòria per a una gestió millorada i més eficient d’uns serveis que estan saturats i impossibiliten ja l’accés al dret d’asil i protecció internacional. També es rebaixa el nombre de possibles reassentaments de persones migrants a altres països de la UE.

En canvi, s’amplia la llista de països considerats “països segurs”, incloent-hi als aspirants a entrar a la UE, Egipte, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, Kosovo, el Marroc i Tunísia. Es consideraran aquests, territoris on la persona no correrà perill per qüestions de sexe, raça o religió, entre d’altres. Gairebé impossibilitant així la demanda d’asil per part de persones provinents d’aquests.

Finalment, un dels punts més perillosos de l’acord, és la creació de centres de deportació a tercers països de fora de la UE. Països que no necessàriament tindrien cap relació amb els països d’origen de les persones deportades. Model similar al que volia implementar Meloni a Albània o al que dur a terme D. Trump a El Salvador. En casos ja implementats, com els centres de Tunísia o Mauritània amb finançament de la UE, s’ha demostrat que la suposada garantia de protecció drets humans només existeix sobre el paper.

Des de la Fundació ACSAR volem tornar a manifestar el nostre rebuig cap a la direcció xenòfoba que tenen les polítiques (anti)migratòries de la Unió Europea. No només no s’està protegint, si no que s’està atemptant directament contra el dret a l’asil i la protecció internacional i el dret internacional humanitari en general. Cal fer un gir de 180º i repensar aquestes polítiques amb una perspectiva humanitària i posant al centre la protecció de les persones i els drets humans.