Continguts
El 29 de novembre és el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí. Durant la setmana d’aquesta data, l’Associació Catalunya-Líban organitzava el Curs d’Aproximació al Món Àrab. El curs es va celebrar entre el 27 i el 29 de novembre. L’endemà de la seva finalització, la Fundació ACSAR – en col·laboració amb la mateixa Associació Catalunya-Líban – va organitzar un seminari extraordinari sobre les migracions Sud-Sud. És a dir, les migracions que es produeixen de manera interna en un país o entre països del Sud Global. Més concretament, el seminari s’enfocava en els casos del Líban com a receptor de refugiats i el poble palestí per la seva diàspora a l’Orient Pròxim.
L’acte es va dividir en dues xerrades: la primera, a càrrec de Yara el Harake, periodista i activista feminista, antiracista i pels drets humans; i la segona, de Mohammed AlSharqawi, refugiat palestí sirià i especialista del projecte Refugi Curt.
La Yara va contextualitzar primer la situació de refugi al Líban, compartint dades impactants com la d’1,5 milions de refugiats sirians i dos-cents cinquanta mil refugiats palestins vivint al Líban, un país amb 5,5 milions d’habitants. Explicava com al país àrab s’aplicava el que ella anomena la política de la no política i no hi havia protecció legal per als grups de refugiats, que eren els més vulnerables i afectats per la crisi econòmica. De fet, el Líban no va signar mai l’Estatut dels Refugiats de 1951, fet pel qual no existeix un reconeixement oficial de les persones refugiades. La greu situació econòmica del país, marcada per l’explosió del port de Beirut el 2019, havia fet augmentar també la xenofòbia entre la població libanesa.
El Mohammed, per la seva banda, va explicar la seva experiència com a refugiat palestí sirià. D’aquesta manera, assenyalava que el cas del Líban no és únic pel que fa al no reconeixement de persones refugiades a la regió, ja que Turquia tampoc va signar l’estatut anteriorment mencionat. A més, valora que cap país compleix amb el dret internacional de migracions i refugi i que els camins per aconseguir-lo són dolorosos i impliquen pèrdues molt importants – com fins i tot la de la pròpia nacionalitat d’origen. La situació de genocidis sistemàtics que es viu a Palestina, explicava, està donant força al retorn del significat de la Nakba – catàstrofe en àrab – i obliga el poble palestí a tenir com a objectiu principal la lluita contra el colonialisme.
L’acte es va celebrar a l’edifici de Comissions Obreres i va tenir una durada aproximada de dues hores i mitja. L’assistència va ser d’unes quinze persones i l’acte va ser gravat per a la seva publicació a les xarxes socials i al web de la fundació. L’activitat s’emmarcava dins del projecte de “Camins, refugi i protecció internacional en temps d’emergència climàtica” d’educació per al desenvolupament subvencionat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.