Jornada “Justícia climàtica, migracions i Drets Humans”

El 29 de novembre es va celebrar la Jornada “Justícia climàtica, migracions i Drets Humans. Aquest va ser un acte on es van agrupar dues activitats emmarcades dins el projecte d’Educació pel Desenvolupament “Camins d’asil, refugi i protecció internacional en temps d’emergència climàtica”, subvencionat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

L’esdeveniment es va confeccionar conjuntament amb el Col·legi d’Ambientòlegs (COAMB). És a dir, la recerca de ponents i les tasques de difusió es van fer de manera col·lectiva. Igualment, l’acte es va celebrar al Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona, on es troben les oficines del COAMB.

La primera de les activitats va ser la presentació de l’estudi “Justícia climàtica, migracions i refugi a Catalunya”. Un informe encarregat per la Fundació ACSAR – i en col·laboració amb l’Associació Catalunya-Líban – redactat per Ricard Zapata i Juan Pablo Santangelo, director i col·laborador del grup d’investigació GRITIM-UPF, respectivament.

L’informe es va publicar uns dies abans a la web de la fundació i és obert al públic. De la mateixa manera, es va regalar una còpia física a les persones assistents a l’acte. El Sr. Zapata i el Sr. Santangelo van ser encarregats de conduir la presentació de l’informe. Així, van compartir el procés de creació d’aquest així com les principals conclusions que a les quals s’havia arribat.

Immediatament després, van presentar un vídeo on es mostraven fragments de les diferents entrevistes que es van executar per l’estudi. Les persones que integraven el col·lectiu d’entrevistades són les següents:

• Susana Borràs Pentinat, Investigadora activa en el Grup de Recerca sobre Dret ambiental, Immigració i Govern Local de la Universitat Rovira i Virgili en el Centre d’Estudis en Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT). Entrevista realitzada: 30/3/2023.
• Pablo Escribano, Especialista Regional Temàtic de l’Organització Internacional per a les Migracions en migració, medi ambient i canvi climàtic. S’encarrega de donar suport a la intervenció de la OIM en la relació entre migració i medi ambient als països de les Amèriques des de l’Oficina Regional de la OIM a San José, Costa Rica. Entrevista realitzada: 17/3/2023.
• Panagiota Kotsila, Investigadora en Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). La seva recerca se centra en la intersecció d’ecologia i gènere i els determinants socioculturals de la salut. Entrevista realitzada: 21/3/2023.
• David Llistar, Director de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional, Ajuntament de Barcelona. Entrevista realitzada: 30/3/2023.
• Miguel Pajares, Antropòleg social, novel·lista, investigador en la Universitat de Barcelona (UB) i president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Entrevista realitzada: 24/3/2023.
• Laia Serra Sellarès, Llicenciada en ciències ambientals i doctorada en relacions internacionals i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entrevista realitzada: 22/3/2023.
• Maria Serra Olivella, Activista mediambiental – Ambaixador del Pacte Climàtic de la UE – Representant d’Europa del GYLC (Global Youth Leadership Center). Entrevista realitzada: 22/3/2023

Un cop visualitzat el vídeo es va mantenir un debat entre les persones assistents a l’acte – entre les quals hi havia algunes de les entrevistades – i els dos ponents.

La segona part de l’acte va ser una taula rodona sobre “Migracions i l’Agenda 2030”. En aquesta van participar Ricard Zapata, Oriol Puig, Susana Borràs i Juan Pablo Santangelo com a mederador (davant l’absència d’última hora per salut de Mons Badia, presidenta del COAMB).

Oriol Puig, investigador associat del GRITIM-UPF i professor a la UPF és especialista en els moviments migratoris a la zona del Sahel, destacant-hi Mali, Níger i Burkina Faso. Va explicar com l’emergència climàtica ha afectat la zona en termes d’una major irregularitat de pluges o augment de catàstrofes naturals i de la temperatura mitjana, entre altres. Recordava també que no es pot parlar d’una clara desertificació de la regió, ja que sembla que és possible que s’estigui vivint un procés de reverdiment d’algunes zones. Parlant dels moviments migratoris va remarcar que la majoria de moviments al Sahel es produeixen de manera interna. Finalment, enviava un missatge esperançador de possibilitat de canvi, alertant del perill dels missatges “alarmistes”.

Susana Borràs, entrevistada per la redacció de l’estudi presentat al primer acte de la jornada, posava una perspectiva més basada en el dret internacional i, sobretot, de gènere. Així, posava èmfasi en la importància de posar el focus en les diferències existents en funció de diferents eixos d’opressió de les persones migrants. Ressaltava que les dones s’encarreguen de més del 50% de la gestió de recursos del planeta mentre controlen al voltant d’un 1% de les propietats. La mirada interseccional de gènere, ètnia i classe es plantejaren com a eixos vitals per tenir una mirada general de les migracions ambientals.

Finalment, Ricard Zapata intervenia de nou a l’esdeveniment participant aquesta vegada en el debat horitzontal de la taula rodona. En el seu cas, van ressaltar la crítica a les polítiques europees de control de fronteres, tant a la mateixa costa europea com a la costa nord-africana. Proposava també un canvi de perspectiva per canviar el concepte de “crisi migratòria” i, en canvi, veure en les migracions possibles solucions a, per exemple, la falta de població agricultora a Europa. Demanava a les institucions estatals i europees la concessió d’un major poder a les ciutats, les quals, serien l’actor principal per poder fer front als pròxims reptes en l’àmbit de migracions climàtiques.

Un cop acabades les presentacions inicials, Juan Pablo Santangelo va dinamitzar un debat entre els tres ponents amb preguntes individualitzades i col·lectives. De la mateixa manera, les persones assistents van participar en aquest amb preguntes i reflexions.