Europa continua amb la securització dels processos migratoris, prioritzant el tancament hermètic de les fronteres davant del respecte als drets humans i de les obligacions internacionals en matèria d’asil.

Fins a cinc països de la UE firmen un acord amb Ruanda per deportar-hi migrants amb una sol·licitud de protecció internacional denegada i que no puguin ser retornats al seu país d’origen.

Aquesta és, una vegada més, una decisió que posa en perill la vida i les llibertats d’aquelles persones que han hagut de fugir del seu país d’origen. La UE no pot assegurar ni comprovar que els drets d’aquestes siguin respectats a mig i llarg termini després de la deportació a un país catalogat com a “no lliure” per Freedom House. Així, aquestes pràctiques poden entrar en conflicte amb el principi de no-devolució, recollit a l’article 33 de la Convenció de Ginebra, que prohibeix retornar persones refugiades a territoris on la seva vida o llibertat puguin estar amenaçades.

En els darrers anys, l’aprovació del nou Pacte Europeu de Migració i Asil i l’impuls d’acords per externalitzar els procediments migratoris i establir centres de retorn fora del territori europeu, seguint el model promogut pel govern de Giorgia Meloni, han consolidat una deriva política que prioritza el control migratori per damunt de la protecció de les persones. Una tendència que contribueix a la criminalització, la deshumanització i la vulneració dels drets de les persones migrants.

Des de la Fundació ACSAR, una vegada més, manifestem una ferma oposició a aquestes polítiques i demanem als governs català i espanyol, així com als partits polítics, que actuïn per aturar l’escalada securitària de la Unió Europea en polítiques migratòries davant el constant atac als drets de les persones migrants i sol·licitants d’asil.