Últimament, el fet migratori ocupa les primeres planes als mitjans de comunicació. Concretament per l’acord entre el Partit Socialista Obrer Espanyol i Junts per Catalunya sobre el traspàs de competències a Catalunya. Des de la Fundació ACSAR, lamentem que aquest acord no hagi anat acompanyat d’un debat polític i social transparent amb la societat catalana per generar un consens. Aquesta situació ha permès una instrumentalització negativa del fet migratori i un debat en fals i fora de lloc que no ajuda a avançar cap la inclusió ni la construcció d’una societat cohesionada. La Fundació ACSAR vol fer un aclariment en el seu posicionament:

  1. Des d’ACSAR hem demanat sempre el traspàs de competències a Catalunya en matèria d’immigració segon previst a l’Estatut de Catalunya del 2006, a més de la reactivació de les comissions bilaterals de competències entre l’Estat i Catalunya.
  2. Cal fer un pas endavant cap a la consolidació – amb més recursos – de les competències exclusives del govern de Catalunya en matèria d’acollida i d’inclusió. A més, cal que s’assumeixin més competències exclusives en l’àmbit relacionat amb l’ocupació, a través del SOC; i la participació dels agents socials i econòmics, com sindicats i patronals. Cal avançartant en la determinació de la necessitat de mà d’obra a diferents sectors, com en l’extensió de la competència que atorga les concessions d’autorització de treball inicials, ampliant-ho a les seves renovacions. Cal seguir, tal i com marquen les directives europees, cap a la unificació de les autoritzacions de treball i els permisos de residència en un únic permís sota la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.
  3. Considerem que centrar el debat de les competències en el control de les fronteres i la gestió dels centres d’internament i expulsions és un retrocés que limita el fet migratori a la seguretat i no a polítiques d’inclusió, d’acollida i d’acomodació a base de la igualtat i ciutadania. Des d’ACSAR volem reiterar el nostre posicionament a favor del tancament dels centres d’internament (CIES). Considerem que una persona que no ha comès cap delicte no pot ser mai privada de la seva llibertat.
  4. La inclusió i l’acomodació són un procés, no són fets automàtics ni mecànics. Cal una bona política d’acollida que inclogui el coneixement i la utilització de la llengua catalana, no només per a la immigració, si no per tota la població que resideix de forma continuada a Catalunya. Fan falta mitjans i recursos, a més de sensibilització sobre la importància del coneixement del català com un factor d’ascensor social i d’igualtat. No és pot reduir l’aprenentatge del català a mesures restrictives i amenaçadores condicionades a la concessió o no del permís de residència, especialment per a les persones recent arribades.
  5. El traspàs de competències ha d’aportar una millora dels serveis públics, més agilitat en els tràmits i en la seva resolució. Per això, es necessiten més recursos econòmics, tècnics i humans.
  6. Tot el fet migratori ha de ser una prioritat dins l’agenda política dels governs. Aquesta s’ha d’articular a través d’un debat obert amb la societat, incloent partits, sindicats, patronals, entitats socials, entitats d’immigrants, universitats, experts, etc. L’objectiu ha de ser avançar en polítiques de consens i de cohesió social.
  7. Des d’ACSAR tornem a demanar la necessitat d’articular l’Agència Catalana de la Migració aprovada al Pacte Nacional i en la Llei d’Acollida des de fa més de 15 anys.