Continguts
El 22 de març, el Palau Macaya va acollir una jornada titulada “On som i on anem? Perspectives de futur quinze anys després de l’aprovació del Pacte Nacional per a la Immigració de Catalunya”, que va durar de les 9:30h a les 13:30h.
La Fundació ACSAR i el Club de Roma van reunir una cinquantena de professionals de diverses àrees, incloent administració pública, entitats, partits, sindicats, patronals i acadèmics, per reflexionar sobre la necessitat d’actualitzar el Pacte signat fa 15 anys. La convicció subjacent és que aquesta actualització és essencial per abordar les qüestions de immigració i refugi de manera clara i amb propostes de consens, situant-les com a temes rellevants en l’actual context del país.
La jornada es va estructurar en dos blocs: el primer va girar entorn de l’avaluació dels últims 15 anys des de la signatura del pacte, mentre que el segon va explorar les reflexions i perspectives de futur sobre la immigració, l’asil i el refugi.
Després de la jornada, des de ACSAR es van fer públiques les demandes i reflexions més importants, amb l’esperança que les autoritats pertinents les tinguessin en compte.
La Fundació ACSAR vol destacar la seva satisfacció amb l’assistència generalitzada i serietat de la jornada de debat i reflexió, destacant la importància de buscar el màxim consens possible. A més, es subratlla la necessitat de continuar el debat iniciat pel Club de Roma i ACSAR, instigant la Generalitat de Catalunya a obrir un espai de diàleg amb tots els actors per actualitzar el pacte i la legislació.
Pel que fa a les reflexions del debat, es posa èmfasi en la importància de situar les persones al centre del procés d’acollida, garantint els seus drets, i en la necessitat d’agilitzar els processos administratius per adaptar-se millor a la realitat social. A més, es destaca la rellevància de les polítiques d’habitatge, sanitat, educació i ocupació com a pilars per a una vida digna dels migrants i refugiats. S’insisteix també en la demanda de polítiques estables i consensuades, no subjectes a canvis cada 4 anys amb els governs i partits. Finalment, es promou l’ús del català com a instrument d’inclusió i de reforçament del sentiment de pertinença, i es subratlla la importància de considerar la perspectiva de gènere en les migracions, especialment en relació amb les tasques de cures.