Continguts
Des d’ACSAR creiem que és una temàtica de rellevància a explorar i posar sobre la taula en el context actual de debat intern en els moviments feministes. La situació de les dones migrants és altament complicada, en una realitat en la que s’enfronten a diferents formes de discriminació: pel seu gènere, la seva situació administrativa, la seva situació socioeconòmica, i per els diferents tipus de formes de violència que poden haver patit en el seu procés migratori o prèviament a arribar.
És per això, que el 16 de maig es va organitzar una jornada sobre les violències masclistes al voltant d’experiències de dones migrants. L’acte es va dividir en dues taules rodones. A la primera es va reflexionar sobre el propi fet de ser dona en el context migratori i de demanda de protecció internacional amb l’objectiu d’explorar les violències que reben les dones migrants i demandants de refugi en el procés de migrar. A la segona taula rodona es va debatre sobre les violències que reben diàriament les dones migrants un cop han arribat al país d’acollida, tenint en compte tots els tipus de violència amb els que es troben.
Algunes de les reflexions de la jornada van ser les següents:
Les migrades, en arribar, sovint es troben desproveïdes de xarxes de confiança consolidades. En aquest context, les xarxes com els sindicats i els grups de dones esdevenen d’una importància rellevant, oferint relacions renovades de confiança i suport en el seu trajecte migratori. És essencial reconèixer que la salut mental de les dones migrants sovint es veu desatesa, amb poques ajudes disponibles. Això es deu a múltiples factors de vulnerabilitat, com la inestabilitat administrativa, la precarietat laboral i la dependència econòmica, que minven la seva autonomia personal.
És crucial comprendre que la violència masclista és un fenomen global que no es limita a les dones immigrades. Les dificultats d’accés a formacions i altres serveis també són notables, ja que les ofertes disponibles no s’ajusten a la realitat migratòria, ignorant costos i horaris.
A Catalunya i Espanya, la demanda de dones migrants per treballs de cura i feines domèstiques és alta, mentre que el tràfic de persones amb finalitats d’explotació laboral o sexual és una expressió de la violència masclista, exacerbant les desigualtats de gènere.
La migració, massa sovint, es perceb només com un fenomen econòmic, invisibilitzant altres formes de violència. La violència institucional és un factor persistent en els processos migratoris, amb lleis d’estrangeria problemàtiques que perpetuen condicions estructurals de racisme. En l’anàlisi de la realitat de les dones migrants, és imprescindible atendre a aquestes condicions i denominar-les també com a violència.
A més, és urgent desvincular la imatge de les dones migrants com a simples víctimes a ser rescatades, col·locant el focus en les dinàmiques de racisme i les interaccions culturals en el país de destí. Aquest canvi de paradigma és necessari per abordar amb eficàcia els reptes que afronten les dones migrants i per construir una societat més justa i equitativa per a tothom.