MIGRALab

L’Hospitalet ha iniciat una prova pilot que automatitza l’assignació de cites per a la Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE), de manera que, un cop hi ha resolució favorable, la cita s’envia automàticament per SMS o correu electrònic. El sistema, ja en funcionament a Castelló i Girona, simplifica el tràmit final, evita intermediaris i podria estendre’s a altres zones de Catalunya si té èxit.

Seguint l’exemple del govern de Meloni, el grup dels vint-i-set passen al Parlament Europeu [on compta amb una acceptació gairebé assegurada] la proposta de poder crear centres de deportació d’immigrants fora de territori europeu. També es rebaixa el suport econòmic a països de la UE amb pressió migratòria i el nombre de reassentaments en un pas més cap a l’enduriment importantíssim de la política migratòria de la UE.

La Universitat de Barcelona ofereix deu ajuts per a persones sol·licitants de protecció internacional matriculades o admeses en estudis oficials durant el curs 2025-2026. Les beques que cobreixen les taxes universitàries i es poden sol·licitar fins al 20 de novembre de 2025.

El partit de Santiago Abascal continua promovent discursos xenòfobs que fan augmentar el punt de mira i la discriminació sobre totes les persones nouvingudes. Cal fer front al seu discurs a través d’estudi fonamentat i dades reals.

El nou reglament d’estrangeria busca agilitzar regularitzacions i podria beneficiar 300.000 persones l’any, però ONG i el Defensor del Poble alerten que pot agreujar la situació de sol·licitants d’asil i menors. El PSOE s’obre a tramitar la ILP per a una regularització extraordinària.

En contra del que certs discursos d’odi difonen, un estudi de la UAB demostra que fins a un 84% de joves migrants provinents de centres d’acollida ja haurien treballat abans d’arribar als 26 anys.

Després de mesos de negociacions, Junts i el PSOE arriben a un acord per al “repartiment de menors migrants” que es trobaven a les Canàries. Un repartiment que instrumentalitza, una vegada més, la qüestió migratòria sense introduir canvis competencials ni en la distribució de recursos.

El pre-acord entre Junts i el PSOE permetria a la Generalitat assumir les competències en immigració, incloent-hi el control fronterer, la gestió dels CIEs, l’expedició de NIEs i les ordres d’expulsió. Aquesta delegació de responsabilitats serà clau per a la gestió autonòmica, però caldrà seguir de prop la seva aplicació i coordinació amb els tribunals, en cas que la llei s’aprovi.

Des de la Fundació ACSAR recomanem i agraïm l’existència d’aquesta guia pràctica, que exposa els procediments per sol·licitar asil a Catalunya, especialment per a les persones colombianes que busquen protecció davant la violència i persecució al seu país. La guia ofereix informació clau sobre drets, deures i recursos disponibles per als sol·licitants d’asil.

L’article destaca com les migracions han configurat històricament les societats mediterrànies, fent del Mediterrani un espai de connexió i interacció. Critica les polítiques europees actuals que han tancat fronteres i criminalitzat la migració, malgrat els beneficis econòmics dels migrants. A més, assenyala que el Mediterrani ha estat sempre un espai en moviment, amb intercanvis culturals i econòmics entre continents.

L’article del CEAR recull dades de l’OIM que mostren com el Mar Mediterrani ha seguit sent un cementiri per a una gran part de les persones que han intentat creuar-lo buscant fugir de situacions de guerra o inseguretat per diversitat de motius.

La nova reforma del reglament de la Llei d’estrangeria, que el govern espanyol aprovarà aquest dimarts, simplificarà els requisits per obtenir permisos de residència i treball i oferirà una via excepcional per regularitzar els sol·licitants d’asil a qui se’ls hagi denegat la petició, beneficiant milers de migrants en situació irregular. El paper de les ONGs i altres administracions haurà de ser monitoritzar la implementació d’aquesta reforma i analitzar el seu impacte real, tal i com es procura des dels informes anuals de l’estat de la immigració a Catalunya de la Fundació ACSAR.

Més d’un milió de persones desplaçades internament davant els atacs aeris de les forces militars d’Israel i l’amenaça d’una invasió terrestre durant les pròximes setmanes a un país – el Líban – que ja prèviament afrontava una situació molt complexe pel que fa a població refugiada. Segons Nacions Unides més de 100.000 persones ja s’haurien refugiat a Síria. Cal recordar que al Líban hi ha més d’1,5 milions de refugiats sirians i que Síria és un país també en guerra. És important seguir els moviments migratoris de la regió i estar preparades per la rebuda de persones.

Les rutes migratòries són moltes vegades extremadament insegures. En aquest cas, traficants d’éssers humans obligaren a més de dues-centes persones a retonar cap a Djibouti des del Iemen. El resultat: una cinquantena de morts i més d’un centenar de desapareguts. És molt important recordar que situacions com aquestes es dónen al món de manera diària. Cal obrir les portes a totes aquelles persones que fugen de situacions d’aquest caire i lluitar conjuntament per evitar que es puguin donar.

L’externalització dels controls de fluxes migratoris de la UE i els seus estats membres ha entrat fa temps a un terreny molt perillós. La contractació de guardacostes involucrats en milícies armades al Mediterrani està provocant que situacions de violència armada injustificada sigui cada vegada més habitual. La UE mira cap una altra banda mentre s’aproven noves lleis d’estrangeria que posen encara en més perill a aquelles persones que han de fugir de casa seva per salvar la seva vida.

La regularització extraordinària de persones migrants és, sens dubte, una bona notícia. Tanmateix, preocupa que el sistema administratiu d’estrangeria, ja fortament saturat, no estigui preparat per assumir l’increment de demandes que aquesta mesura comportarà. La manca d’inversió per part del govern en el reforç de les estructures públiques pot derivar en un col·lapse del sistema, evidenciant un problema estructural de gran gravetat que cal abordar amb urgència.

El Govern i Podem acorden una regularització extraordinària per a més de 500.000 persones migrants, via Reial decret i sense passar pel Congrés. Beneficiarà qui acrediti residir a Espanya abans del 31/12/2025, no tingui antecedents penals i porti mínim cinc mesos al país. Inclou permís provisional de residència i treball i suspèn expulsions.

Fa anys que demanar cita per sol·licitar protecció internacional s’ha tornat una odissea a Catalunya. Tant és així, que fins i tot s’ha creat un mercat dins l’economia submergida per vendre aquestes cites. Cal posar solució a la saturació del sistema de sol·licituds d’asil per tal de complir amb els principis del dret internacional humanitari.

Dades com les que descriu l’article de La Vanguardia són la raó per la que cal continuar promovent la sensibilització en matèria de migracions i mobilitat internacional. Cal protegir al jovent – i a tothom – dels perillosos discursos d’odi dels grups polítics xenòfobs.

El col·lectiu recorre a la Generalitat com a via per frenar un desallotjament ja acordat per la justícia i demana “alternatives” per viure.

La ILP per regularitzar mig milió de migrants porta més de 15 mesos bloquejada al Congrés i les converses han tornat a encallar-se des de principis d’estiu.

L’informe del CEAR destaca certes dades sobre asil i refugi tant a escala nacional com europea durant el passat 2024.

Llistat de l’Idescat sobre la població estrangera residient a Catalunya dividida per països d’origen. També s’hi troben dades desglossades per gènere, edat i lloc de residència, entre altres.

La resolució del TSJA reconeix que les devolucions que està realitzant la Delegació del Govern de Ceuta sobre persones que entren nedant o en embarcacions a la ciutat no tenen empara legal.

Per enfocar les polítiques públiques en integració i acollida, cal considerar la distribució de la població migrant a Catalunya. Aquest article ofereix dades sobre la població migrant desglossades per comarques. Les dades mostren una creixent població migrant, amb més concentració en algunes comarques i municipis. La diversitat d’orígens és àmplia, amb una població jove i una lleugera majoria masculina, tot i les variacions per nacionalitat i territori.

A manera de decàleg, a partir de deu afirmacions, aquesta Nota Internacional aborda totes aquestes qüestions. No ofereix receptes, però sí recull reflexions, assenyala dilemes i apunta a possibles alternatives. Tot això amb l’objectiu de pensar conjuntament una qüestió tan fonamental –per a tots i per a les nostres democràcies– com la forma en què volem seguir parlant sobre immigració. 

Les polítiques de regularització a França, inspirades en Trump, són un perill per a una Europa ja polaritzada i amb discursos xenòfobs en auge. Limitar l’accés a la regularització només a certs sectors i amb més temps de residència pot agreujar la divisió social i minvar la cohesió.

VÍDEO: L’objectiu d’aquesta taula rodona és examinar com Catalunya està integrant les migracions en la seva memòria col·lectiva i identificar accions específiques que puguin servir per a elaborar polítiques en torn a la memòria col·lectiva migratòria. Per a abordar aquest tema, s’analitza l’evolució de la memòria col·lectiva migratòria a Catalunya, així com la seva diversitat entre les distintes poblacions del territori, per a comprendre com aquests factors han definit a Catalunya.

Moltes vegades no es mira més enllà de les fronteres per veure quines són les raons dels milions de persones que migren cada any. La Revista Yemayá publica aquest article on explica com un país ric en minerals no pot obtenir els beneficis de la seva venta obligant a centenars de milers de persones a fugir de la pobresa. Malgrat les violències, moltes dones emprenen també la ruta de la migració.

Aquest article d’El Periódico explica com el Nou Pacte Europeu de Migració i Asil comença a demostrar ser una eina d’externalització de fronteres molt perillosa. El pacte entre Itàlia i Albània és l’inici del que pot ser una accentuació de la manca de drets humans per a les persones que migren a Europa en busca d’asil i refugi.

Recomanem fer un cop d’ull a la web Deshumanitzades: Camins migratoris travessats per la burocràcia, el racisme i el patriarcat. Es tracta d’un portal on trobareu informació i dades sobre l’estat de la immigració a Catalunya. Hi destaca l’anàlisi de la situació de les persones provinents d’Amèrica Llatina i la perspectiva de gènere. De la mateixa manera, s’hi poden trobar recursos multimèdia i entrevistes a dones refugiades. Una web molt interactiva i recursos impactants.

Els estrangers a Espanya es concentren en sectors específics segons la seva nacionalitat. Per exemple, gairebé la meitat dels xinesos treballen en el comerç, mentre que un terç dels marroquins estan ocupats en l’agricultura. Altres grups, com els romanesos, es dediquen majoritàriament a la construcció, i molts llatinoamericans treballen en serveis domèstics i de cures. Aquestes tendències reflecteixen les necessitats del mercat laboral espanyol i les habilitats dels migrants.

Arran de l’aprovació del nou pacte europeu per al control de l’arribada de migrants i refugiades al territori de la unió europea, són moltes les entitats defensores de drets humans que han expressat la seva preocupació envers la legislació resultant. Des de la fundació destaquem l’informe que ha presentat la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), tot i que animem a continuar amb la recerca a través d’altres entitats com amnistia internacional, el CEAR o Save the Children, entre altres.

La Fundació ACSAR hem elaborat i publicat un informe sobre la situació de les persones migrades i d’origen divers a Catalunya. Aquest Informe sobre l’estat de la immigració a Catalunya té per objectiu analitzar la situació migratòria catalana de manera transversal, posant especial èmfasi en les condicions de vida de la població migrada al nostre país. És per això que el document està estructurat al voltant de quatre grans eixos que fan referència al nivell d’accés dels diferents col·lectius migrants a l’educació, l’habitatge, la salut i el treball. Així mateix també pretén visibilitzar les discriminacions i desigualtats que la població migrada experimenta en aquests àmbits, fonamentals per al gaudi d’una vida digna i vivible i pilars de l’estat del benestar. Trobareu l’informe sencer a Publicacions.

Les sol·licituds d’asil a Espanya van augmentar dramàticament a partir de 2015, arribant al pic màxim el 2019, amb 118.264 sol·licituds. El 2020, però, el tancament de fronteres a causa de la pandèmia de Covid-19 i l’augment de restriccions a la mobilitat han determinat una baixada del 25% en el nombre de sol·licituds (88.762).

El col·lectiu d’edat que més sol·licituds d’asil realitza a Espanya és el comprès entre els 18 i 34 anys, tot i que cal destacar que el 2020, prop del 18% dels sol·licitants d’asil eren menors d’edat (15.930).

Pel que fa a Catalunya, el 2020 també s’observa una baixada de les peticions d’asil i protecció internacional, que se situen en 9.614 en comparació a les 13.278 a les que s’havia arribat l’any anterior.